- Les comunitats autònomes i els ajuntaments regularan les VTC en la seva faceta de transport urbà.
- Les autoritzacions nacionals tindran un període transitori de quatre anys, després del qual només serviran per al transport interurbà.
- Les comunitats podran imposar condicions d’explotació, com la precontractació, els recorreguts o els horaris.
El 25 d’octubre del 2018 el Congrés dels Diputats va convalidar el Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, que modifica la Llei d’ordenació dels transports terrestres en matèria de lloguer de vehicles amb conductor, les anomenades VTC. La votació va ser ajustada, i el decret continuarà tramitant-se com a projecte de llei per la via d’urgència, de manera que el seu contingut encara pot variar.
El decret estableix que són les comunitats autònomes i els ajuntaments qui regulen el servei de VTC quan es presta com a transport urbà. És una norma que importa a Barcelona i a la resta de ciutats, on aquest estiu el conflicte entre el taxi i les VTC ha estat molt present amb aturades i protestes, i que afecta empreses com les de les plataformes, els titulars de llicències i els qui fan servir aquests serveis.
Què canvia per a les autoritzacions
Després d’un període transitori de quatre anys, les autoritzacions VTC d’àmbit estatal només podran fer serveis interurbans. Per prestar serveis en àmbit urbà, caldrà sol·licitar l’autorització corresponent a la comunitat autònoma o a l’ajuntament. Les autoritzacions nacionals no perden la seva eficàcia, però només la mantenen per al transport interurbà.
Durant el període transitori, els serveis urbans que prestin els titulars d’autoritzacions nacionals hauran de complir les condicions que fixin les entitats locals sobre l’ús de la via pública, la gestió del trànsit, la protecció del medi ambient i la prevenció de la contaminació. Aquest període transitori funciona com a compensació per als titulars, i el termini es pot ampliar en casos degudament justificats.
Què poden exigir les comunitats
El decret habilita les comunitats autònomes a modificar les condicions d’explotació de les VTC d’àmbit nacional al seu territori. Poden regular la precontractació, la sol·licitud de serveis, la captació de clients, els recorreguts mínims i màxims, els serveis o horaris obligatoris i les especificacions tècniques dels vehicles. Aquestes condicions s’aplicaran tant durant el període transitori com després. Això significa que el marc jurídic d’un mateix servei podrà ser diferent a Barcelona, a Madrid o a València, amb les conseqüències que això té per a les empreses que operen en diverses ciutats: més feina de compliment, però també més flexibilitat perquè cada territori adapti el sistema a la seva realitat.
A més, el Govern ha autoritzat la tramitació urgent d’un avantprojecte per reformar el règim sancionador de la llei, vinculat a un registre de comunicacions dels serveis de VTC que podria començar a funcionar a finals d’any, i s’ha creat un grup de treball permanent per facilitar la convivència entre el taxi i les VTC.
Què convé revisar
Els titulars d’autoritzacions VTC i les empreses que hi operen haurien d’analitzar l’efecte del termini de quatre anys sobre el valor de les seves autoritzacions i sobre els seus models de negoci, i seguir la normativa que aprovin la seva comunitat autònoma i el seu ajuntament. Els acords de finançament o arrendament vinculats a aquestes autoritzacions també convé revisar-los.
Les empreses que contracten serveis de transport amb conductor per als seus empleats o clients poden revisar els seus contractes, la cobertura d’assegurances i les condicions de servei, per si la normativa autonòmica o local canvia el règim de precontractació o els preus. Cada decisió s’ha de prendre amb el text definitiu a la vista, i amb assessorament.
El transport urbà de persones passa a regular-se més a prop del territori, amb regles que variaran d’una ciutat a una altra.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
