Les prestacions de maternitat, exemptes d’IRPF

El 3 d’octubre del 2018 la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va dictar una sentència que declara exempta de l’IRPF la prestació per maternitat que paga l’Institut Nacional de la Seguretat Social. El tribunal desestima el recurs de l’Advocacia de l’Estat i confirma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, del 29 de juny del 2017, que havia ordenat a Hisenda tornar el que s’havia ingressat per l’IRPF del 2013 a una treballadora.

Hisenda venia tractant aquesta prestació com un ingrés subjecte a tributació i a retenció. La sentència fixa la doctrina que seguiran els tribunals i obre la porta que milers de persones demanin la devolució. Encara falta saber com aplicarà l’Administració el criteri, però la decisió del Suprem canvia el punt de partida de qualsevol reclamació.

Què argumentava cada part

La Llei de l’IRPF declara exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiples, adopció, fills a càrrec i orfenesa. L’Advocacia de l’Estat sostenia que la prestació per maternitat no encaixava en aquesta exempció, perquè substitueix el salari durant el descans i el salari sí que tributa. El Suprem, en canvi, encaixa la prestació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social en l’article 7.h) de la llei, que contempla l’exempció de les prestacions públiques per maternitat.

El criteri té un abast concret: es refereix a la prestació pública per maternitat. Resta per aclarir-ne l’abast sobre altres situacions, com la prestació per paternitat, o les persones que no reben la prestació de la Seguretat Social, sinó que perceben el seu salari íntegre durant el permís, com passa en part de l’ocupació pública. És una qüestió que previsiblement haurà de concretar l’Administració.

Com es reclama

Qui va percebre la prestació en un exercici no prescrit, que amb caràcter general són els darrers quatre anys, pot sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació de l’IRPF corresponent perquè se li torni l’excés ingressat, amb els seus interessos de demora. Per a això ha de poder acreditar l’import de la prestació i les retencions suportades, que consten al certificat de retencions i als documents de la Seguretat Social.

Convé actuar amb ordre: identificar quins exercicis estan en joc, reunir els justificants i presentar la sol·licitud dins del termini. El termini de quatre anys es compta des que va acabar el període voluntari de declaració de cada exercici, de manera que els més antics són els primers a prescriure, i no cal esperar que Hisenda aclareixi la seva posició per reunir els documents. Si l’exercici ja va ser objecte d’una liquidació ferma o d’un recurs, la situació pot ser diferent, i és millor consultar amb un assessor fiscal abans de presentar res.

Què convé revisar

Les persones que hagin estat mares els darrers anys i hagin cobrat la prestació de la Seguretat Social poden revisar les seves declaracions i els certificats de retencions. És útil revisar també els casos d’adopció o acolliment, ja que la norma contempla altres prestacions per naixement i adopció, i comprovar amb l’assessor si el criteri es pot aplicar.

Les empreses han de tenir present que l’exempció es refereix a la prestació pública. Els complements o millores voluntàries que l’empresa abona sobre aquesta, i el salari que es mantingui durant el permís, tenen el seu propi tractament fiscal. Convé revisar amb el departament de nòmines quins conceptes es paguen i com es retenen, a l’espera de les aclariments de l’Administració.

Una sentència pot canviar un criteri fiscal, però cobrar el que correspon exigeix reclamar-ho a temps.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.