Conveni fiscal amb Cap Verd

El 24 d’agost del 2018 el Consell de Ministres va aprovar l’enviament a les Corts Generals del conveni entre Espanya i la República de Cap Verd per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, juntament amb el seu protocol. L’acord autoritza Espanya a manifestar el seu consentiment per obligar-se pel tractat, d’acord amb l’article 94 de la Constitució.

El conveni incorpora els estàndards de l’OCDE i pretén oferir un marc actualitzat de seguretat jurídica i fiscal als contribuents afectats, de manera que se’n faciliti el flux econòmic entre els dos països i la cooperació de les seves autoritats tributàries. És una notícia d’interès per a empresaris amb negocis a Cap Verd, per als seus residents a Espanya i per als qui perceben rendes o tenen inversions allà.

Com funciona un conveni de doble imposició

Cada estat decideix què grava segons les seves pròpies normes, i és freqüent que una mateixa renda, per exemple un dividend o un lloguer, pugui ser gravada pel país on es genera i també pel país on resideix qui la percep. El conveni resol aquest solapament: fixa quin país pot gravar cada tipus de renda, estableix límits a les retencions a la font i preveu mètodes perquè el país de residència elimini la doble imposició, per exempció o per deducció de l’impost pagat a l’estranger.

El text del conveni amb Cap Verd recull criteris per a les rendes immobiliàries, els beneficis empresarials, el transport marítim i aeri, les empreses associades, els dividends, els interessos, els cànons, els guanys de capital, les rendes del treball, les participacions de consellers, les rendes d’artistes i esportistes, les pensions, les funcions públiques, els professors, els estudiants i altres rendes. Com és habitual en els convenis basats en el model de l’OCDE, aquests textos solen incloure a més un procediment amistós per resoldre els casos en què dues administracions interpretin el conveni de manera diferent.

Intercanvi d’informació i lluita contra l’abús

Els convenis moderns no només reparteixen el dret a gravar, sinó que serveixen per lluitar contra l’evasió. El de Cap Verd inclou disposicions sobre intercanvi d’informació, inclosa la bancària, entre tots dos estats, i recull en el seu protocol previsions per impedir-ne la utilització abusiva amb finalitats d’evasió fiscal o d’opacitat en els fluxos internacionals de capitals.

A la pràctica, això significa que les autoritats dels dos països podran contrastar dades dels contribuents. Qui tingui comptes, immobles o inversions en un país amb el qual Espanya té conveni ha d’assumir que la informació es pot creuar, i les obligacions de declarar els béns a l’estranger, com el model 720, es mantenen amb independència del conveni.

Què convé revisar

Mentre el conveni no sigui en vigor, s’apliquen les regles internes de cada país. Quan ho sigui, els qui tinguin ingressos o patrimoni vinculats a Cap Verd, com un negoci, un immoble o una pensió, haurien de comprovar quin país els pot gravar i com s’evita la doble imposició, i reunir els certificats de residència fiscal que se solen exigir per aplicar els límits de retenció.

És recomanable revisar també la residència fiscal de cada persona, perquè és el criteri que decideix quin conveni s’aplica i en quin país es tributa per la renda mundial. En casos amb elements de diversos països, la planificació s’ha de fer amb temps i amb assessorament especialitzat, ja que els convenis tenen normes de desempat i condicions precises.

Un conveni no suprimeix els impostos, però evita que es paguin dues vegades i aclareix qui cobra què.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.