- Després del rebuig de juliol, el ple va aprovar la seva posició amb 438 vots a favor i 226 en contra, i va obrir la negociació amb el Consell.
- Els articles 11 i 13 són els més debatuts: drets per als editors de premsa i filtres a les plataformes que allotgen continguts.
- El text encara no és llei: falta l’acord final amb els estats membres i la transposició posterior.
El 12 de setembre del 2018 el ple del Parlament Europeu va aprovar, per 438 vots a favor i 226 en contra, la seva posició sobre la directiva de drets d’autor en el mercat únic digital. Amb això s’obre la negociació a tres bandes entre el Parlament, el Consell i la Comissió. El juliol, el ple havia rebutjat el mandat de negociació inicial per 318 vots contra 278.
La directiva busca adaptar les normes de propietat intel·lectual a l’entorn digital i reforçar la posició d’autors, músics i editors davant de les grans plataformes en línia. Dos dels seus articles han concentrat les crítiques i el debat: l’11, sobre els drets dels editors de premsa, i el 13, sobre la responsabilitat de les plataformes pels continguts que pugen els seus usuaris.
Què preveuen els articles més debatuts
L’article 11 pretén donar als editors de premsa un dret propi sobre l’ús en línia de les seves publicacions pels serveis de la societat de la informació, de manera que agregadors i cercadors haurien d’obtenir una llicència. L’article 13 obliga els serveis que allotgen grans quantitats de contingut pujat per usuaris a adoptar mesures eficaces i proporcionades davant d’obres identificades pels titulars de drets, cosa que els seus crítics descriuen com a filtres de càrrega.
El text aprovat exclou de l’àmbit d’aquestes obligacions determinats serveis, com les enciclopèdies sense ànim de lucre i els repositoris educatius o científics. El text de setembre incorpora més salvaguardes que el rebutjat el juliol, tot i que manté els articles conflictius. Els defensors sostenen que es tracta de remunerar de manera justa qui crea continguts. Els detractors adverteixen que els filtres poden bloquejar continguts legítims i que els costos de compliment els suportaran sobretot les empreses petites.
Per què importa a les empreses
Per a una empresa que publica o difon continguts, la directiva pot obrir una via d’ingressos per llicències. Per a una altra que allotja contingut de tercers, com un fòrum, un portal d’anuncis o una plataforma de comerç, pot suposar noves obligacions tècniques i de gestió. La directiva inclou també excepcions per a la mineria de textos i dades amb finalitats de recerca, que interessen el sector tecnològic i científic.
L’impacte concret dependrà del text final i de com cada estat l’incorpori a la seva legislació. A Espanya i a Catalunya, amb un sector editorial, audiovisual i tecnològic molt actiu, el resultat se seguirà de prop, sobretot pel repartiment d’ingressos entre plataformes i editors en la publicitat digital. Fins aleshores, les normes actuals de propietat intel·lectual continuen sent les vigents.
Què convé revisar
Les empreses que usen imatges, música, vídeos o textos de tercers al seu web o a les xarxes haurien de comprovar que compten amb llicència o amb una excepció aplicable, perquè la tendència és a un major control dels drets. Les que allotgen contingut d’usuaris poden començar per revisar les seves condicions d’ús, els seus procediments de retirada i els acords amb titulars de drets.
Els autors i els creadors haurien de conèixer els seus drets i com es gestionen. Qualsevol decisió estratègica ha d’esperar el text definitiu, però convé seguir les negociacions i preparar l’activitat amb assessorament en propietat intel·lectual.
La directiva encara no és norma: convé preparar el terreny sense esperar que ho sigui.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
