- La marca ja no s’haurà de representar gràficament: es podrà registrar un so, un vídeo o un holograma si es defineix amb claredat.
- Registrar una marca i no usar-la serà més arriscat, perquè es reforça l’exigència de provar-ne l’ús real.
- L’Oficina Espanyola de Patents i Marques podrà anul·lar marques per via administrativa, sense passar sempre pels tribunals.
El 20 de juliol del 2018 el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de Llei de marques, que modifica la Llei 17/2001 per adaptar-la a la Directiva (UE) 2015/2436, que harmonitza les legislacions nacionals. És un primer pas: el text encara ha de passar per nous tràmits i per les Corts abans de convertir-se en llei.
La reforma importa perquè la marca és un dels actius més valuosos d’una empresa i, en molts casos, el primer que es crea, des d’una startup fins a una firma de moda o d’alimentació. La nova regulació afecta què es pot registrar, com es defensa i com es pot perdre una marca, i ha d’estar a punt a començaments del 2019, que és el termini de transposició de la directiva.
Què canvia en el registre
La novetat més visible és la supressió del requisit que el signe es pugui representar gràficament. Un cop en vigor, la marca es podrà representar per qualsevol mitjà, sonor, de vídeo o d’holograma, sempre que l’objecte de la protecció es pugui determinar amb claredat. És una adaptació a les noves tecnologies, que permet protegir identitats sonores o animades que abans tenien difícil encaix.
També se simplifica el sistema de marques especials: desapareix el concepte de «marca notòria» i es manté només la categoria de marca o nom comercial renomenats, els coneguts pel públic en general, que reben una protecció reforçada. Es regula amb detall qui pot oposar-se a un registre i s’agilitzen els tràmits de renovació. A més, es reforça la protecció de les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques, cosa que interessa als sectors agroalimentaris, com el vi o el cava.
Ús real i procediments més àgils
El text dona un paper central a la prova d’ús: qui pretengui impedir un registre o defensar el seu ha de poder demostrar que la marca s’usa de manera real. L’objectiu, segons el Govern, és depurar monopolis injustificats, és a dir, registres que bloquegen el camí als altres sense que hi hagi activitat al darrere. Per a les empreses, la conseqüència és que una cartera de marques inactives perd valor i esdevé vulnerable.
La competència per declarar la nul·litat i la caducitat d’una marca passaria a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, en lloc de dependre només dels tribunals. Amb això s’ofereixen procediments administratius més àgils i es deixa la via judicial per als conflictes de més pes econòmic. En la lluita contra la pirateria, es podrà prohibir l’entrada de mercaderies amb una marca idèntica o gairebé idèntica sense autorització, sense necessitat de demostrar que es comercialitzaran.
Què convé revisar
Tot i que la norma encara no està aprovada, qualsevol empresa pot preparar la seva cartera: comprovar quines marques estan registrades, en quines classes i països, quines s’usen de debò, quan venen i si algun signe no convencional, com un so, es podria protegir. Els titulars de marques que no usen haurien de decidir si les mantenen, les cedeixen o les abandonen, abans que la prova d’ús les posi en risc.
Per a les empreses que exporten, convé recordar que existeix també la marca de la Unió Europea, que protegeix a tots els estats membres amb un sol registre. L’estratègia òptima depèn del mercat, del pressupost i del pla de creixement, i es pot consultar amb un especialista en propietat industrial.
La marca es protegeix registrant-la, però es conserva usant-la, i la reforma ho deixa més clar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
