Brussel·les prohibeix el bloqueig geogràfic injustificat

El 2 de març del 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el Reglament (UE) 2018/302, signat el 28 de febrer, sobre mesures contra el bloqueig geogràfic injustificat i altres formes de discriminació per raó de la nacionalitat, el lloc de residència o el lloc d’establiment dels clients al mercat interior. S’aplicarà a partir del 3 de desembre del 2018.

L’objectiu és que un consumidor o una empresa de la Unió pugui comprar a la botiga en línia d’un altre Estat membre en condicions comparables a les dels clients locals. Fins ara, era habitual trobar llocs web que impedien l’accés, redirigien el client a la versió del seu país o rebutjaven targetes emeses a l’estranger.

Què prohibeix

El reglament prohibeix tres pràctiques principals. La primera, bloquejar o limitar l’accés a una interfície en línia per raó de la nacionalitat o la residència del client. La segona, redirigir el client a una altra versió del web sense el seu consentiment exprés. La tercera, aplicar condicions generals d’accés diferents, com un preu superior, en certs casos, com la compra de béns que es lliuren o es recullen al país del venedor.

També prohibeix discriminar en els mitjans de pagament: el comerciant no pot aplicar condicions diferents per raó de la nacionalitat del client, del lloc del seu compte de pagament o de l’establiment del proveïdor de pagaments, sempre que es compleixin certs requisits. Queden fora, entre d’altres, els serveis audiovisuals, els financers i el transport. Pel que fa al lliurament, el comerciant pot mantenir les seves restriccions logístiques, però no impedir que el client reculli el producte o acordi amb una empresa de transport el lliurament al territori on sí que ven.

Què no obliga

El reglament no obliga a vendre a tota la Unió ni a lliurar a tots els països. Un comerciant pot continuar limitant els seus enviaments a determinats territoris, però no pot negar-se a vendre a un client d’un altre país que recull el producte al lloc de lliurament que ofereix o que organitza el seu propi transport. Tampoc no obliga a igualar preus entre països: pot haver-hi ofertes diferents per mercats, sempre que no es discrimini clients concrets.

Pel que fa als continguts protegits per drets d’autor, com llibres electrònics o música en línia, el reglament no els aplica en aquesta fase, i la Comissió preveu revisar la qüestió més endavant. És un matís important per a sectors culturals i per a plataformes de continguts. Per a les empreses petites, el reglament no exigeix traduir el web a tots els idiomes ni adaptar els productes a cada mercat; el que exigeix és no discriminar qui decideixi comprar.

Què convé revisar

Les empreses amb botigues en línia o plataformes de venda a distància disposen de nou mesos. Un bon punt de partida és auditar el web: quines redireccions automàtiques hi ha, quines condicions es mostren segons l’adreça IP o el país de la targeta, i quines restriccions de pagament s’apliquen. Convé documentar les raons objectives de qualsevol diferència que es mantingui.

També cal revisar les condicions generals i els contractes amb distribuïdors, perquè algunes clàusules d’exclusivitat territorial poden resultar afectades. Un assessor mercantil pot ajudar a distingir quines restriccions continuen sent lícites. Aquesta informació és general, no assessorament jurídic. Les infraccions se sancionaran segons el règim que fixi cada Estat membre, per la qual cosa convé preparar l’adaptació abans de la data d’aplicació i no esperar que arribin les primeres reclamacions.

Vendre a tota Europa exigeix que el web tracti per igual els clients de tota Europa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.