Bitcoin cau per sota de 10.000 dòlars

A mitjans de gener del 2018, bitcoin va caure per sota de 10.000 dòlars, després d’haver tocat els 20.000 al desembre. El detonant van ser els temors a una regulació més dura a l’Àsia. Començava un llarg descens que, vist amb perspectiva, no seria una simple correcció de pocs dies, sinó l’inici d’un període prolongat de preus a la baixa. Qui havia comprat a prop del màxim va veure com es reduïa a la meitat el valor de la seva inversió, i l’episodi va mostrar com és de difícil mantenir la calma quan el preu es mou amb tanta força.

La caiguda va importar més enllà dels qui tenien criptomonedes. El seu comportament va servir d’avís sobre què passa quan un actiu puja amb enorme rapidesa i sense regles clares. Per a empresaris i famílies va ser una ocasió de reflexionar sobre el risc que de debò estan disposats a assumir. Perdre la meitat del valor en poques setmanes no és un accident improbable en aquest tipus d’actius, sinó un escenari que ha d’estar previst des del principi.

Un moviment molt brusc

En poques setmanes, el preu va perdre aproximadament la meitat del que havia assolit al màxim. Una caiguda així recorda que els actius de preu molt volàtil es poden moure amb enorme rapidesa en tots dos sentits, i que la por a la regulació és suficient per canviar l’ànim del mercat.

La volatilitat és, simplement, la mesura de quant oscil·la un preu. Un actiu molt volàtil pot donar alegries i disgustos en terminis molt curts, i això complica qualsevol planificació: ningú no sap quant valdrà d’aquí a un any, i molt menys d’aquí a unes setmanes. Qui hi inverteix ha d’acceptar que el valor de la seva posició pot canviar de manera dràstica sense que hagi passat res a la seva vida ni a la seva empresa. Per això convé comparar amb cura: un dipòsit, un bo o una participació en una empresa no s’assemblen a un actiu el preu del qual depèn sobretot de la confiança dels qui el compren i el venen.

El paper de la regulació

Les criptomonedes operaven en un terreny poc regulat i amb regles diferents segons el país. Quan un gran mercat insinua restriccions, els inversors tendeixen a reaccionar abans de conèixer el detall. La incertesa normativa és, en si mateixa, un factor de risc.

En un mercat regulat, l’inversor compta amb certes garanties: qui pot oferir el producte, quina informació ha de donar i a qui adreçar-se si alguna cosa falla. Quan aquestes garanties no existeixen o canvien segons el país, la protecció és menor i la reacció a qualsevol rumor pot ser desproporcionada. Convé recordar-ho abans de participar en qualsevol actiu el marc legal del qual encara està per definir. I si s’opera a través de plataformes o intermediaris, convé saber on són radicats i quines obligacions tenen davant del client.

Una lliçó de prudència

Per a una família o un empresari, l’ensenyament no és predir el preu, sinó decidir amb antelació quant de risc es vol assumir. Un actiu molt volàtil hauria d’ocupar, en tot cas, una part que un es pugui permetre veure caure sense que canviï la seva vida ni la seva empresa. Un assessor pot ajudar a fixar aquests límits amb serenitat.

Un mètode útil és posar per escrit, en un moment de calma, l’import màxim que s’acceptaria perdre i les circumstàncies en què es revisaria la decisió. Així, quan el mercat es mou amb força, la resposta no depèn de la por ni de l’eufòria del moment. I convé no barrejar aquest tipus d’inversió amb els diners que l’empresa necessita per pagar nòmines, impostos o proveïdors. La decisió de quant assumir és personal, i un assessor pot ajudar a prendre-la amb xifres sobre la taula i no amb l’entusiasme del moment.

Convé definir el risc tolerable abans que el mercat el posi a prova.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.