- El 9 de gener el Banc Mundial va preveure que l’economia mundial creixerà un 3,1 % el 2018, després del 3,0 % del 2017.
- Adverteix que es tracta d’una repuntada a curt termini: el creixement potencial a llarg termini s’està afeblint.
- Qui planifica no hauria d’extrapolar un bon any: convé preparar escenaris amb creixement, tipus i divises diferents.
El 9 de gener del 2018 el Banc Mundial va publicar el seu informe semestral de perspectives econòmiques mundials. Preveu que l’economia global creixi un 3,1 % enguany, dues dècimes més del que anticipava al juny. El 2017 el creixement va ser del 3,0 %, el ritme més fort des del 2011, i la institució descriu una repuntada generalitzada entre països.
Per als dos anys següents la previsió és de moderació: un 3,0 % el 2019 i un 2,9 % el 2020. El missatge de fons és doble. A curt termini, l’economia mundial millora; a llarg termini, el banc adverteix que la capacitat de créixer s’afebleix, i que aquesta pèrdua pot acabar erosionant el nivell de vida i la lluita contra la pobresa.
On s’espera el creixement
Les economies avançades creixerien un 2,2 % el 2018, una mica menys que l’any anterior, a mesura que els bancs centrals retiren a poc a poc els estímuls adoptats després de la crisi. Les economies emergents i en desenvolupament creixerien un 4,5 %, impulsades sobretot pels països exportadors de matèries primeres, que es beneficien de la recuperació dels preus.
Per a una empresa, aquestes dades importen per on ven i per on compra. Un mercat emergent que creix el doble que Europa ofereix oportunitats, però també més volatilitat en divises i en condicions de pagament. I un entorn on els bancs centrals comencen a retirar estímuls pot traduir-se, amb el temps, en un finançament una mica més car. Per a les empreses amb vendes a l’exterior, el missatge és que l’entorn és favorable ara, però que les decisions d’inversió a llarg termini s’han de prendre amb prudència, sense suposar que el vent a favor continuarà.
Una repuntada no és tendència
El creixement potencial és el ritme al qual una economia pot créixer de manera sostinguda sense generar tensions de preus. Depèn de factors lents: població en edat de treballar, inversió, productivitat i educació. Quan aquests factors flaquegen, un bon any pot ser degut a la recuperació del cicle, però no canvia el sostre de llarg termini. Convé recordar que les previsions del Banc Mundial són una referència agregada: cada país, sector i empresa té la seva pròpia sensibilitat al cicle, als preus de les matèries primeres i a les condicions de finançament.
Per això el banc parla d’una repuntada «a curt termini». Els anys bons s’aprofiten, però convé no construir un pla de negoci, un pressupost o una estratègia d’endeutament suposant que es repetiran. La història mostra que les fases d’expansió també s’acaben, i que ho fan amb poc avís. El banc assenyala, a més, que la millora recent s’ha recolzat en la repuntada de la inversió i del comerç, dues variables que solen canviar ràpidament quan les condicions financeres s’endureixen.
Què convé revisar
A l’empresa, un exercici útil és preparar almenys tres escenaris de vendes i costos: un de central, un de favorable i un d’advers, amb diferents supòsits de creixement, tipus d’interès i tipus de canvi. Es tracta de comprovar quant de marge queda si l’entorn empitjora i quines decisions caldria prendre en aquest cas.
A les famílies amb patrimoni, la lectura és semblant: una previsió de creixement no és una garantia de rendibilitat. Convé revisar que la cartera i els compromisos de despesa siguin coherents amb els terminis i la tolerància al risc de cadascú. Aquesta informació és de caràcter general; per a decisions concretes, consulti el seu assessor. No es tracta de ser pessimista, sinó de deixar marge: tresoreria suficient, venciments de deute esglaonats i contractes amb certa flexibilitat ajuden a resistir un canvi de cicle sense improvisar.
Un bon any és una dada, no un pla.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


