- El salari mínim queda en 735,90 euros al mes (24,53 al dia) i s’aplica des de l’1 de gener.
- La pujada del 4 % suposa uns 28 euros mensuals més per persona a jornada completa i repercuteix en convenis i cotitzacions.
- Convé revisar taules salarials, contractes de la llar i bases de cotització per comprovar que cap no queda per sota del mínim.
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el 30 de desembre del 2017 el Reial decret 1077/2017, de 29 de desembre, que fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2018. La xifra és de 735,90 euros al mes, o de 24,53 euros al dia per a qui cobri per dies, amb efectes des de l’1 de gener. Amb les catorze pagues habituals, el mínim anual arriba als 10.302,60 euros.
L’any anterior l’SMI era de 707,70 euros mensuals, de manera que l’augment és del 4 %. Arriba després de la forta pujada del 2017, quan el mínim va passar de 655,20 a 707,70 euros. Per a moltes empreses, i per a les llars que tenen personal domèstic, el nou import obliga a actualitzar nòmines des del primer mes de l’any.
Què és el salari mínim
L’SMI és la retribució mínima que la llei garanteix a qualsevol treballador per una jornada legal completa, amb independència del sector o del conveni aplicable. L’aprova cada any el Govern, després de consultar sindicats i organitzacions empresarials, tenint en compte la inflació, la productivitat i la situació econòmica general. Qui treballa menys hores cobra la part proporcional.
La seva funció és de terra: cap contracte ni conveni no pot situar el salari per sota seu. Si una taula salarial hi queda per sota, preval el mínim legal, i l’empresa ha d’abonar la diferència des de l’1 de gener, encara que el conveni no s’hagi renegociat. Convé recordar que l’SMI es compara amb la retribució anual en còmput total, i que aquesta comparació té les seves pròpies regles sobre quins conceptes s’inclouen; el seu assessor laboral pot aclarir cada cas.
Efectes en convenis i cotització
L’impacte no es limita a qui cobra exactament el mínim. Els convenis col·lectius amb categories d’entrada properes a aquesta xifra poden quedar desfasats, i s’estrenyen les diferències entre nivells salarials contigus. A més, la base mínima de cotització per accidents de treball i malalties professionals es calcula a partir de l’SMI, de manera que el cost de Seguretat Social també s’ajusta.
Convé distingir l’SMI de l’IPREM, l’indicador que utilitzen moltes ajudes, subsidis i requisits d’accés a prestacions. Des de fa anys aquest paper correspon a l’IPREM, que no s’ha mogut amb aquesta norma. La pujada del salari mínim, doncs, afecta sobretot nòmines i costos laborals, i no automàticament les ajudes públiques. A les empreses petites, l’efecte es nota sobretot en activitats amb molta mà d’obra i salaris propers al mínim, com el comerç, l’hostaleria o el servei domèstic, on el cost laboral pesa més al compte de resultats.
Què convé revisar
A l’empresa, una primera revisió consisteix a ordenar les nòmines per import i comprovar que cap categoria, contracte a temps parcial o beca remunerada no queda per sota del mínim proporcional. També pot ser útil estimar el cost anual de la pujada, incloses les cotitzacions, i comparar-lo amb el que preveu el pressupost de personal.
A la llar, qui té contractat servei domèstic ha de revisar l’import per hora, que el reial decret també actualitza: 5,76 euros per hora per a l’ocupació domèstica per hores. Per als treballadors eventuals i temporers amb serveis de fins a 120 dies, el mínim es fixa en 34,85 euros per jornada. El seu assessor laboral pot confirmar cada cas. Un cop feta la revisió, és aconsellable deixar constància de la comprovació i dels imports aplicats, per si més endavant cal justificar l’actualització davant la Inspecció de Treball o davant d’un treballador.
Un bon inici de l’any laboral és assegurar-se que la primera nòmina de gener respecta el mínim.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
