Informes país per país: intercanvi Espanya-EUA

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el 26 de desembre del 2017 l’Acord administratiu entre l’autoritat competent d’Espanya i la dels Estats Units d’Amèrica per a l’intercanvi d’informes país per país, signat a San Marino i a Madrid el 13 i el 19 de desembre del 2017. Es basa en l’article 27 del conveni de doble imposició entre tots dos països, de 22 de febrer del 1990, que autoritza l’intercanvi d’informació amb finalitats fiscals, inclòs l’automàtic.

Els dos països volen, segons l’acord, incrementar la transparència fiscal internacional i millorar l’accés de les seves autoritats a la informació sobre la distribució mundial de rendes, els impostos pagats i certs indicadors de la ubicació de l’activitat econòmica dels grups multinacionals. La finalitat és avaluar els principals riscos de preus de transferència i d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis, a més de servir a anàlisis econòmiques i estadístiques.

Què és l’informe país per país

És un document que l’entitat matriu d’un grup multinacional, o la que aquest designi, presenta cada any a la seva administració tributària amb informació global desglossada per país: ingressos, beneficis abans d’impostos, impostos pagats i meritats, capital, resultats acumulats, nombre d’empleats i actius tangibles. Forma part de la proposta de l’OCDE i del G-20 contra l’erosió de bases imposables i el trasllat de beneficis, coneguda com a BEPS.

A Espanya estan obligats els grups la xifra de negocis consolidada dels quals supera els 750 milions d’euros. La seva finalitat no és calcular l’impost, sinó servir a les administracions per detectar patrons de risc: per exemple, beneficis elevats en territoris amb pocs empleats o poca activitat real. Quan l’informe s’intercanvia, l’administració d’un altre país pot veure el repartiment de l’activitat del grup sense demanar-ho expressament.

L’intercanvi amb altres països

El Consell de Ministres va prendre coneixement el 15 de desembre de la declaració d’Espanya sobre la data d’efecte de l’acord multilateral entre autoritats competents per a l’intercanvi d’informes país per país, que es basa en el Conveni multilateral sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal. Espanya intercanviarà automàticament aquests informes a partir del 2018 amb els països que hagin subscrit declaracions similars, i els efectes de la declaració van començar el 10 de novembre del 2017.

L’acord amb els Estats Units és de caràcter bilateral i es basa en el conveni del 1990, no en el multilateral. La informació intercanviada és confidencial, està subjecta a les salvaguardes del conveni i només es pot usar en els termes que aquest preveu. És a dir, l’informe d’un grup amb presència a Espanya i als EUA podrà circular entre totes dues administracions sense necessitat de sol·licitud, dins d’aquests límits.

Què convé revisar

Els grups que superin el llindar han de comprovar que el seu informe s’elabora amb criteris homogenis, que les xifres són coherents amb els comptes consolidats i amb la documentació local de preus de transferència, i que es presenta dins de termini. Un informe que mostra beneficis elevats en països amb poca activitat real convida a preguntes; convé poder explicar-ho amb anàlisi econòmica.

Els grups per sota del llindar no tenen aquesta obligació, però la tendència a la transparència afecta també la seva relació amb bancs, inversors i administracions. Per a les empreses familiars amb filials a l’estranger, convé tenir clar què es declara a cada país, on resideix la direcció efectiva i quins preus s’apliquen entre empreses del grup, i mantenir aquesta informació coherent d’un any a l’altre.

Les administracions intercanvien dades a escala mundial; la millor resposta és que les dades expliquin una història coherent.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.