- És la primera estratègia a deu anys per internacionalitzar l’economia espanyola, concretada en plans de dos anys.
- Defineix sis àrees d’actuació, entre les quals ajudar les empreses a créixer de mida i atreure inversió estrangera d’alt valor afegit.
- Per a una pime, l’oportunitat és conèixer quins suports i finançament hi ha abans de decidir exportar.
El 8 de setembre del 2017 el Consell de Ministres va aprovar l’Estratègia d’Internacionalització de l’Economia Espanyola 2017-2027 i el Pla d’Acció Biennal 2017-2018 inclòs en aquesta, i va disposar la seva remissió a les Corts Generals. És la primera vegada que s’elabora una estratègia a deu anys, concebuda com un marc de planificació a llarg termini que es concreta en plans biennals, adaptats a les circumstàncies del comerç mundial en cada moment.
El programa identifica àrees i sectors amb gran potencial d’expansió exterior, amb el consegüent efecte d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia. Els plans incorporen mesures concretes per donar suport als exportadors i atreure inversió cap a Espanya, en col·laboració amb altres institucions i amb el sector privat. A la mateixa reunió, el Govern central va aprovar també un pla de suport a la competitivitat del comerç minorista. Com a estratègia, no crea drets directes per a les empreses: el seu valor depèn de com es tradueixi en convocatòries, instruments financers i serveis concrets.
Les sis àrees d’actuació
L’estratègia assenyala sis línies: un suport cada cop més adaptat al perfil i a les necessitats de cada empresa, que afavoreixi l’augment de mida; la incorporació d’innovació, tecnologia, marca i digitalització als processos d’internacionalització; el desenvolupament del capital humà; l’aprofitament de les oportunitats de la política comercial comuna i de les institucions financeres i organismes multilaterals; la captació i consolidació d’inversió estrangera d’alt valor afegit; i el reforç de la coordinació entre tots els actors públics i privats.
Entre aquestes línies destaca la referència a la mida. Les empreses espanyoles són, de mitjana, de menor dimensió que les d’altres països europeus comparables, i créixer és gairebé una condició per competir a fora: exportar amb regularitat exigeix estructura comercial, finançament, coneixement de cada mercat i capacitat per suportar els cicles de pagament més llargs. El capital humà inclou la formació en idiomes, en gestió del comerç exterior i en competències digitals, cosa que la mateixa empresa pot començar a treballar sense esperar cap ajuda.
Més empreses exportadores
El text recull mesures per augmentar la base d’empreses que exporten amb regularitat, amb actuacions diferents segons la mida de cadascuna, com ara el reforç dels programes de l’ICEX. També busca diversificar i consolidar els mercats de destinació i assegurar el suport financer a les operacions d’internacionalització mitjançant instruments relacionats amb el FIEM, CESCE, COFIDES i l’ICO.
Aquests noms designen eines molt diferents. L’ICEX assessora i promociona; CESCE assegura els riscos comercials i polítics de l’exportació; COFIDES finança projectes d’inversió d’empreses espanyoles a l’exterior; l’ICO canalitza finançament; i el FIEM aporta finançament en condicions favorables a projectes en tercers països. Conèixer quina serveix a cada necessitat estalvia temps i errors.
Què convé revisar
Una pime que es planteja exportar hauria de començar per una pregunta senzilla: què ofereix de diferent i a quin mercat, abans de preguntar-se quina ajuda hi ha. Conèixer els instruments disponibles, des de l’assessorament fins a l’assegurança de crèdit a l’exportació, permet dimensionar el risc de cada operació, sobretot el d’impagament, que és el que més sol sorprendre qui s’estrena en mercats llunyans.
Les empreses que ja exporten poden revisar la dependència d’un o pocs mercats, la cobertura dels riscos d’impagament i de divisa, i el compliment dels requisits duaners i fiscals de cada destinació. I els qui pensin a obrir filials a fora o a rebre inversió estrangera haurien de cuidar des del principi el marc contractual i fiscal: un bon disseny evita després costos i litigis.
Exportar és una decisió de llarg termini: l’estratègia fixa el marc, però la preparació de cada empresa marca la diferència.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
