Els EUA obren una investigació comercial a la Xina

El 18 d’agost del 2017 el representant de Comerç dels Estats Units, Robert Lighthizer, va iniciar formalment una investigació sota la Secció 301 de la Llei de comerç del 1974 sobre les lleis, polítiques i pràctiques de la Xina relacionades amb la transferència de tecnologia, la propietat intel·lectual i la innovació. És la conseqüència d’un memoràndum presidencial signat el dilluns 14 d’agost, que li demanava valorar l’obertura d’aquest procediment.

La investigació ha de determinar si aquestes pràctiques són irraonables o discriminatòries i si perjudiquen o restringeixen el comerç nord-americà. El memoràndum sosté que la conducta xinesa pot limitar les exportacions dels EUA, costar llocs de treball a treballadors i innovadors i ampliar el dèficit comercial. L’anunci no imposa aranzels ni sancions: obre un procés d’anàlisi els terminis i les audiències públiques del qual es fixaran en un avís al Registre Federal.

Què és la Secció 301

La Secció 301 és una eina de la legislació comercial nord-americana que permet a l’oficina del representant de Comerç respondre al que consideri pràctiques deslleials d’altres països. Si conclou que hi ha una conducta que mereix actuació, pot adoptar les mesures apropiades i factibles per eliminar-la, subjecte a les instruccions del president, cosa que inclou restriccions al comerç de béns i serveis. Abans d’actuar, la llei preveu consultes amb el país investigat i comentaris públics, de manera que el desenllaç no és automàtic.

Aquest tipus de procediments es va usar sovint als anys vuitanta i noranta i va perdre protagonisme amb la creació de l’Organització Mundial del Comerç, que ofereix un sistema de solució de diferències entre Estats. Recórrer-hi de nou davant d’un soci de la dimensió de la Xina es pot interpretar com una preferència per vies més unilaterals. En general, el procediment fixa terminis màxims d’entorn d’un any per adoptar una determinació, tot i que es pot resoldre abans.

Què hi ha en joc

Els Estats Units i la Xina figuren entre els socis comercials més grans del món, i moltes empreses europees estan integrades en cadenes de subministrament que passen per tots dos països. Una escalada de mesures podria afectar components, béns de consum i tecnologia, amb efectes indirectes sobre els preus, la inversió i els tipus de canvi. La Xina és, a més, una gran compradora de béns i serveis europeus, i qualsevol tensió que afecti el seu creixement o la seva demanda arriba, tard o d’hora, als exportadors del continent.

Per ara no hi ha aranzels ni restriccions noves. El previsible és un període d’anàlisi, consulta pública i audiències abans de qualsevol decisió, amb un calendari que s’ha de publicar al Registre Federal. Però els mercats reaccionen a la incertesa, i qui depèn del comerç amb algun dels dos països ha de seguir l’afer amb atenció.

Què convé revisar

Les empreses que importen o exporten amb els Estats Units o amb la Xina, o que depenen de proveïdors que ho fan, poden identificar quins productes i components serien més sensibles a un canvi d’aranzels i quins proveïdors alternatius hi ha. Revisar els contractes internacionals per saber qui assumeix el cost d’uns aranzels nous, mitjançant clàusules de preu, Incoterms o revisió de preus, evita sorpreses.

Les companyies amb propietat intel·lectual i tecnologia pròpies, sobretot si operen o concedeixen llicències a la Xina, haurien de revisar com protegeixen les seves patents, marques i secrets empresarials i quins acords de transferència de tecnologia han signat, perquè aquest és precisament el terreny de la investigació. I qui inverteix a títol particular ha de recordar que les notícies comercials provoquen moviments a curt termini que no sempre es mantenen.

Una investigació no és una sanció, però obre un període d’incertesa en què convé conèixer la pròpia exposició.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.