Conflicte a la seguretat de l’aeroport del Prat

Els vigilants de seguretat d’Eulen, l’empresa que gestiona els controls de seguretat de l’aeroport de Barcelona-el Prat, van iniciar aturades parcials el 4 d’agost del 2017 i van convocar vaga indefinida a partir del dilluns 14. Després d’un cap de setmana en què l’assemblea va rebutjar per segona vegada la proposta de mediació de la Generalitat, el dilluns la Guàrdia Civil es va fer càrrec del control d’accés de passatgers per evitar cues i el Govern central va iniciar els tràmits per a un laude arbitral obligatori.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, havia anunciat el divendres 11, després d’un comitè de crisi amb Aena, Interior i la Guàrdia Civil, que es reforçarien els controls amb agents, sense substituir el personal de l’empresa. Els treballadors reclamen millors salaris, descansos adequats i formació en una feina exigent i estressant, en ple estiu i amb el nivell d’alerta antiterrorista elevat. La Generalitat havia mediat amb una proposta salarial que l’assemblea de treballadors va rebutjar.

Què passa en un servei essencial

En els serveis que afecten la seguretat o la mobilitat, la llei obliga a fixar serveis mínims per protegir els drets de tercers, i és l’Administració qui els imposa. Quan el conflicte es perllonga i les conseqüències són greus, el Govern pot acordar a més un arbitratge obligatori, com el que va començar a tramitar: un tercer designat resol en lloc de les parts. El dret de vaga és un dret fonamental, però exercir-lo no pot anul·lar el d’altres ciutadans a serveis essencials; l’equilibri entre tots dos es resol cas per cas i els tribunals el poden revisar després.

El ministre va assegurar que no es tractava de substituir el personal d’Eulen, que va continuar a l’aeroport. La llei prohibeix a l’empresari substituir els vaguistes per altres treballadors, i per això la distinció importa: els agents van reforçar un control de seguretat pública, no van ocupar els llocs dels vigilants en vaga.

Contractes i responsabilitat

Moltes empreses, dels aeroports a les fàbriques, externalitzen serveis que consideren accessoris, com ara la vigilància, la neteja o la logística, i descobreixen que una vaga a la contracta pot paralitzar la seva activitat. El client no és l’ocupador d’aquests treballadors, però en pateix les conseqüències i, en certs casos, pot respondre subsidiàriament dels deutes salarials i de Seguretat Social de la contractista.

Convé revisar els contractes de serveis: plans de contingència davant de vagues, clàusules de penalització, certificats d’estar al corrent de pagaments i què passa si la contractista incompleix. Com més crític és el servei, més important resulta tenir una alternativa preparada, no improvisada. Per a un client amb molts proveïdors externs, identificar quins serveis són realment crítics és el primer pas.

Què convé preveure

L’agost és un dels mesos de més trànsit al Prat. Les cues llargues al control afecten passatgers, aerolínies i comerços, i poden fer perdre vols i reserves. Segons fonts d’Aena, les esperes van arribar a ser d’entre quaranta minuts i una hora a la matinada del dilluns, tot i que al matí es van reduir a entre cinc i deu minuts. A més, dels taxis i els lloguers de cotxe als hotels propers, moltes activitats depenen del flux de viatgers de l’aeroport.

Per als qui viatgen, un marge de temps més gran, la facturació en línia i l’equipatge de mà ordenat ajuden. I les empreses amb viatges d’empleats o clients faran bé de tenir un pla alternatiu si un conflicte laboral altera les operacions.

Un servei essencial aturat costa a tothom; la prevenció comença per contractes i plans de contingència clars.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.