- May va confirmar que el Regne Unit deixarà el mercat únic i no buscarà continuar subjecte a la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE.
- El seu objectiu és un acord comercial ampli i un nou acord duaner, amb una sortida gradual i un vot del Parlament sobre el resultat.
- Les empreses que comercien amb el Regne Unit han de preparar escenaris d’aranzels, tràmits duaners i canvis reguladors.
El 17 de gener del 2017, al palau de Lancaster House, a Londres, la primera ministra britànica, Theresa May, va detallar per primera vegada la posició del seu Govern per a la sortida de la Unió Europea. Va presentar dotze objectius i va deixar clar que el Regne Unit no romandrà al mercat únic. Va afegir que l’acord final se sotmetria a votació al Parlament i que, si no era bo, preferia no tenir acord a signar-ne un de dolent.
El discurs va dissipar un dubte que feia set mesos que era obert, des del referèndum de juny del 2016: quin tipus de relació volia Londres amb el principal mercat de les seves exportacions. Per a les empreses espanyoles, que venen béns i serveis al Regne Unit i reben cada any milions de visitants britànics, la resposta no era un detall diplomàtic sinó una dada de planificació.
Els dotze objectius
Entre els objectius hi havia donar certesa sempre que fos possible, recuperar el control de les lleis i de la immigració, garantir els drets dels ciutadans de la UE al Regne Unit i dels britànics a la UE, mantenir la zona comuna de viatge amb Irlanda, signar nous tractats comercials amb tercers països i buscar una sortida gradual que evités un tall brusc.
Londres va declarar també que volia un acord de lliure comerç tan ampli com fos possible amb la UE i un acord duaner propi. Aquestes aspiracions s’havien de negociar amb els altres vint-i-set estats, que encara no havien fixat la posició comuna. Per això el discurs era una declaració d’intencions i no un resultat, i qualsevol càlcul empresarial l’havia de tractar així. Tot plegat havia d’esperar, a més, que Londres notifiqués formalment la intenció de sortir, cosa que encara no havia passat.
Mercat únic i unió duanera
El mercat únic reuneix les regles comunes que permeten que béns, serveis, capitals i persones circulin sense barreres dins la UE. La unió duanera és una altra cosa: un aranzel exterior comú i l’absència d’aranzels entre els seus membres. Sortir d’ambdós significa, en principi, que els productes poden afrontar controls duaners, regles d’origen i diferències de normativa a la frontera.
A la pràctica, un intercanvi avui fluid pot tornar-se més lent i més car: més paperassa, terminis més llargs, possibles aranzels i normes tècniques que deixen de reconèixer-se automàticament. Els serveis, com la consultoria, la banca o el turisme, depenen a més del reconeixement de llicències i qualificacions. L’abast de tot plegat dependrà de l’acord que s’assoleixi i del calendari. Per això convé mirar cada producte i cada servei per separat.
Què convé revisar
Les empreses amb vendes, compres o filials al Regne Unit poden començar per tres comprovacions: quant de la seva facturació i dels seus subministraments depèn d’aquest mercat, en quina moneda contracten i quines clàusules tenen els contractes per a canvis de llei o d’aranzels. La lliura s’havia depreciat de manera notable des del referèndum, i aquesta exposició cambiària mereix una revisió específica.
També convé mirar els aspectes de persones i dades: permisos de treball i residència d’empleats que es desplacen, i transferències de dades personals entre ambdós costats. Amb l’assessor, és raonable preparar escenaris d’aranzels i de tràmits i no prendre decisions irreversibles fins que les condicions de la negociació siguin més clares. Mentrestant, mantenir amb normalitat la relació amb clients i proveïdors britànics continua sent el raonable.
Davant d’un divorci comercial de resultat obert, el prudent és planificar per escenaris i no per titulars.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
