Els Estats Units abandonen el TPP

El 23 de gener de 2017 Donald Trump va signar la retirada dels Estats Units de l’Acord Transpacífic, conegut com a TPP, el gran tractat comercial amb països d’Àsia i el Pacífic. Va ser el primer gest del seu gir proteccionista, només tres dies després de prendre possessió, i va confirmar que les promeses de campanya sobre comerç no eren meres declaracions, sinó una línia d’actuació del nou Govern.

L’acord no va arribar a entrar en vigor amb la participació nord-americana, però la seva sola existència havia marcat la manera de pensar el comerç a la regió. Que el país que més havia empès la negociació es retirés va enviar un missatge clar a la resta del món: les regles del comerç internacional poden canviar amb rapidesa i depenen de decisions polítiques que les empreses no controlen. Per a qui planifica a diversos anys vista, aquesta és la dada rellevant, més enllà de quin fos el contingut concret del tractat.

Què era el TPP

Un tractat comercial d’aquest tipus redueix aranzels i harmonitza normes entre els països signants, per facilitar l’intercanvi de béns i serveis. També pot fixar regles comunes sobre aspectes com la propietat intel·lectual o els requisits tècnics dels productes. El TPP agrupava economies d’Àsia i el Pacífic, i la sortida dels Estats Units li treia alhora el seu soci més gran i bona part del seu sentit.

Els tractats d’aquest tipus funcionen com una promesa d’estabilitat: les empreses que inverteixen a exportar a un mercat ho fan perquè esperen que les condicions d’accés es mantinguin durant anys. Quan un país es retira, aquesta promesa es debilita. No desapareix el comerç, però sí la previsibilitat, i amb ella part dels incentius per planificar inversions a llarg termini en aquests mercats. És la raó per la qual un canvi de posició política pot pesar més que un canvi d’aranzel.

Efectes per a Europa

Encara que l’acord no afectava directament Espanya, el missatge sí. Les empreses que exporten o importen d’aquestes àrees havien de tenir en compte que el marc d’aranzels i de cooperació ja no era tan estable com es donava per fet. Un canvi de rumb a Washington podia repercutir, de manera directa o indirecta, en cadenes de subministrament i mercats dels quals depenen empreses europees. Per això qui opera a escala internacional fa bé de seguir aquests esdeveniments encara que no l’afectin de seguida.

Per a una pime exportadora, aquests moviments poden semblar llunyans, però acaben arribant per diverses vies: preus de matèries primeres, tipus de canvi, competidors que redirigeixen les seves vendes o clients que canvien de proveïdor. La lliçó és que cap negoci amb activitat internacional no pot donar per garantit un escenari comercial concret, per més estable que hagi semblat durant anys.

Diversificar mercats

Una empresa amb clients o proveïdors concentrats en un sol mercat queda exposada a decisions polítiques alienes. Explorar altres àrees geogràfiques, encara que sigui de manera gradual, redueix aquesta vulnerabilitat i dóna més marge de maniobra si un mercat es complica. No es tracta d’abandonar el que funciona, sinó de no dependre d’una única porta d’entrada o de sortida.

També convé revisar als contractes com es reparteixen els costos aranzelaris entre venedor i comprador, què passa si canvien durant la vigència de l’acord i si hi ha clàusules de revisió de preus. Comptar amb assessorament duaner i jurídic abans de comprometre operacions a llarg termini permet detectar riscos que no es veuen en el preu inicial. Una clàusula ben redactada avui pot evitar una discussió costosa demà.

El comerç obert no està garantit: es negocia i es pot revertir.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.