Trump arriba a la Casa Blanca

El 20 de gener de 2017 Donald Trump va prendre possessió com a president dels Estats Units. El seu programa incloïa promeses de rebaixes fiscals, d’inversió en infraestructures i de proteccionisme comercial. Les borses nord-americanes feia setmanes que pujaven amb aquestes expectatives, de manera que l’acte d’investidura va arribar amb els mercats ja molt pendents del que el nou Govern pogués concretar en els primers mesos.

Un canvi de president a la primera economia del món importa fora de les seves fronteres. Les seves decisions sobre impostos, despesa i comerç influeixen en el creixement, en el valor del dòlar i en les condicions en què es comercia i s’inverteix a tot el planeta. Per a empresaris i famílies amb negocis, clients o patrimoni vinculats als Estats Units, la qüestió era quina part de les promeses arribaria a ser realitat.

Expectatives ja en el preu

Els mercats no esperen que s’apliquin les mesures: descompten el que creuen que passarà. Per això, quan un president compleix el que va prometre, l’efecte pot estar ja reflectit en les cotitzacions, i quan no ho fa, la correcció pot ser brusca. Les pujades de les setmanes anteriors eren un reflex d’aquesta anticipació i no de mesures que encara no s’havien aprovat.

Aquesta mecànica explica per què els moviments dels mercats al voltant d’un esdeveniment polític no sempre coincideixen amb la seva importància real. Una notícia esperada pot passar gairebé inadvertida, i un detall inesperat pot provocar una reacció desproporcionada. Per això resulta tan arriscat prendre decisions d’inversió a partir d’un titular concret: el que es veu en el preu és la diferència entre l’esperat i el que ha passat. Amb aquesta lògica, la prudència no consisteix a endevinar el proper moviment, sinó a no dependre que encerti una sola previsió.

Darrere de les promeses

Una rebaixa fiscal i més despesa en infraestructures estimulen l’activitat, però poden augmentar el dèficit públic, cosa que alhora condiciona el deute i els tipus d’interès. El proteccionisme, en canvi, tendeix a encarir el comerç i a generar incertesa per a les empreses que exporten o que depenen de cadenes de subministrament internacionals. Són efectes que poden anar en direccions diferents.

A més, convertir una promesa electoral en una norma exigeix passar pel Congrés, negociar i prendre decisions sobre prioritats i calendari. Entre el que es promet i el que s’aplica sol haver-hi diferències, i aquestes diferències importen més que el discurs. Per a qui segueix l’evolució econòmica, convé fixar-se en les mesures efectivament aprovades i en el seu impacte pràctic, més que en els anuncis. La distància entre l’anunci i la llei publicada pot ser llarga, i en aquest interval convé evitar decisions irreversibles.

Una mirada de llarg termini

Per a qui té patrimoni o una empresa amb activitat exterior, el canvi de cicle polític és un motiu per revisar la diversificació i l’exposició a divises, no per reaccionar als titulars. Convé comprovar quina part dels ingressos, de les despeses o dels actius depèn del dòlar o de l’economia nord-americana, i si aquesta concentració continua sent coherent amb els objectius de cadascú. Aquest exercici, fet amb calma i per escrit, sol revelar dependències que passen desapercebudes en el dia a dia.

Les decisions d’inversió han de respondre a objectius i terminis propis, i no a l’agenda d’un Govern estranger. Un pla ben definit, amb un nivell de risc assumible i revisat amb un assessor, resulta molt més sòlid que qualsevol intent d’endevinar quina mesura arribarà i quan. Aquest text és informació general i no una recomanació d’inversió.

Els programes polítics pesen menys que la disciplina d’un pla ben definit.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.