La cimera del clima de Belém (Brasil) va acabar el 22 de novembre de 2025 amb un acord per triplicar el finançament de l’adaptació, però sense un full de ruta per abandonar els combustibles fòssils.
La 30a conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la COP30, es va celebrar a Belém, a les portes de l’Amazònia brasilera, i va acabar el 22 de novembre de 2025, un dia més tard del previst. Els gairebé dos-cents països participants van aprovar un paquet de decisions batejat com a «mutirão global», una paraula d’origen indígena que significa esforç col·lectiu.
Què es va acordar
La decisió central demana triplicar el finançament destinat a l’adaptació al canvi climàtic, el que ajuda els països a protegir-se de sequeres, inundacions i onades de calor, per al 2035, cinc anys més tard del que demanaven els països més vulnerables. També es van aprovar indicadors per mesurar els avenços en adaptació i un mecanisme sobre la transició justa per als treballadors i les regions afectades.
El que no va entrar en el text va ser un full de ruta per abandonar els combustibles fòssils, que defensaven la Unió Europea, diversos països llatinoamericans i moltes illes, i que van bloquejar els grans productors de petroli. Com a sortida, la presidència brasilera va anunciar que elaboraria dos fulls de ruta voluntaris, un sobre combustibles fòssils i un altre sobre desforestació, als quals es van sumar més de vuitanta països.
Un context difícil
La cimera es va celebrar sense delegació oficial dels Estats Units, que havien anunciat la seva sortida de l’Acord de París, i amb molts països per darrere dels seus compromisos de reducció d’emissions. Les Nacions Unides van reconèixer que l’objectiu de limitar l’escalfament a 1,5 graus respecte a l’era preindustrial se superarà, almenys temporalment.
Què suposa per a una empresa
Tot i que les cimeres no canvien d’un dia per l’altre les obligacions de les empreses, marquen la direcció de la regulació. A Europa, el mercat de drets d’emissió, l’ajust en frontera per carboni i les obligacions d’informació sobre sostenibilitat, encara que simplificades el 2025, continuen sent la referència per a la indústria, el transport i l’energia.
Convé conèixer la petjada de carboni de la pròpia activitat i dels proveïdors, perquè els grans clients i els bancs la demanen cada cop més, i revisar els riscos físics del clima, com sequeres o calor extrema, sobre instal·lacions i cadenes de subministrament. Consulti amb el seu assessor com afecta el seu sector.
El clima es negocia per consens; els seus efectes, en canvi, no esperen ningú.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
