Una ordre publicada el 12 d’agost fixa l’1 de setembre com a inici de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. Què suposa per als canals de denúncia.
El BOE del 12 d’agost del 2025 va publicar l’Ordre PJC/908/2025, de 8 d’agost, que fixa l’1 de setembre com a data d’inici d’activitat de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, coneguda per les sigles AIPI. És l’organisme previst per la Llei 2/2023, de protecció de les persones que informen sobre infraccions, que fins ara no tenia data d’inici. El seu estatut es va aprovar al Reial decret 1101/2024 i el seu primer president, Manuel Villoria Mendieta, va ser nomenat pel Reial decret 328/2025.
Per a les empreses, la posada en marxa té una conseqüència pràctica: el canal extern deixa de ser una promesa de la llei i passa a ser una via real a la qual qualsevol treballador, proveïdor o col·laborador podrà acudir. A més, l’autoritat és la receptora de les comunicacions sobre els nomenaments de les persones responsables dels sistemes interns d’informació, segons el reial decret que va aprovar el seu estatut. La mera existència d’una autoritat amb capacitat d’investigar canvia la percepció de risc: ja no n’hi ha prou de tenir un canal sobre el paper, cal demostrar que funciona.
Què és l’AIPI i què fa
La llei obliga moltes empreses i entitats públiques a disposar d’un canal intern per informar d’infraccions, i preveu a més un canal extern davant d’una autoritat independent. En l’àmbit estatal, l’AIPI atén les comunicacions referides al sector privat quan la infracció afecta més d’una comunitat autònoma. Les comunitats poden crear les seves pròpies autoritats per als casos dins del seu territori.
A més de rebre comunicacions, l’autoritat ofereix assessorament gratuït, certifica la condició de persona protegida i treballa per evitar represàlies contra qui informa. La seva posada en marxa activa també la capacitat supervisora i sancionadora que la llei li atribueix, de manera que el règim deixa de ser en bona part teòric.
El que canvia per a les empreses
La llei exigeix un sistema intern d’informació a les entitats privades de cinquanta o més treballadors, amb un responsable designat, un procediment de gestió i garanties de confidencialitat i d’absència de represàlies. Fins ara, la manca d’autoritat operativa feia l’incompliment menys visible; amb l’AIPI en marxa, és un risc real que convé valorar seriosament.
Un canal intern de qualitat és també la millor defensa: la majoria d’empreses prefereix conèixer un problema des de dins abans que arribi a una autoritat. Això exigeix confiança, terminis de resposta clars i que qui informa sàpiga que la seva comunicació es tractarà amb reserva i sense conseqüències negatives per a ell. A més, informar internament sol permetre corregir el problema abans, amb menys dany per a l’empresa i per a les persones implicades.
Què convé revisar
Convé comprovar que el canal és operatiu, que el responsable està nomenat i comunicat quan correspongui, i que el procediment intern recull els terminis de la llei. Alguns despatxos adverteixen que el termini de comunicació dels responsables a l’AIPI no comença a comptar fins que el seu portal ofereixi el formulari específic: el prudent és seguir la informació de la mateixa autoritat.
També és el moment de formar la plantilla, de revisar el protocol amb la representació dels treballadors i de documentar les decisions. Si la seva empresa opera a diverses comunitats, convé valorar quines comunicacions podrien acabar al canal estatal. Consulti amb el seu assessor com ajustar el sistema al seu cas concret. La formació no s’hauria de limitar als qui gestionen el canal: tota la plantilla hauria de saber que existeix, com s’utilitza i que està protegida davant de represàlies.
Un canal de denúncies només protegeix l’empresa si les persones confien que funciona.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
