El Consell Nacional Electoral va donar per guanyador Nicolás Maduro després de les eleccions del 28 de juliol de 2024, però no n’ha publicat les actes. L’oposició reclama la victòria d’Edmundo González. Què se sap.
Veneçuela va celebrar eleccions presidencials el diumenge 28 de juliol de 2024. A la matinada del dilluns 29, el Consell Nacional Electoral (CNE), que presideix Elvis Amoroso, va anunciar que Nicolás Maduro havia guanyat amb 5.150.092 vots (51,2 %) davant dels 4.445.978 d’Edmundo González Urrutia (44,2 %), amb el 80 % de les actes processades i una participació del 59 %. Amoroso va qualificar la tendència d’irreversible.
El CNE no ha publicat els resultats desglossats per mesa ni les actes d’escrutini, el document que signen els membres de cada mesa i que permet comprovar el recompte. L’oposició, liderada per María Corina Machado, va difondre en una pàgina web unes actes que, segons els seus dirigents, recullen prop del 80 % de les meses i donen a González uns dos terços dels vots. Aquestes xifres no s’han pogut verificar de manera independent. Maduro va afirmar, sense aportar proves, que el sistema electoral havia patit un atac informàtic. Les protestes van començar el 29 de juliol a Caracas i a altres ciutats, i les autoritats han detingut més d’un miler de persones, segons l’AP.
Les reaccions internacionals
La Unió Europea va demanar el 29 de juliol «màxima transparència» i que es publiquin les actes de cada mesa; va dir que els resultats no es poden considerar representatius de la voluntat dels veneçolans fins que es verifiquin i, l’endemà, que no els pot reconèixer fins aleshores. El Centre Carter, que va enviar una missió d’experts, va concloure el 30 de juliol que l’elecció no va complir els estàndards internacionals d’integritat electoral i no es pot considerar democràtica.
L’1 d’agost el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va afirmar que les proves indiquen de manera aclaparadora que González va obtenir més vots i va demanar a les parts que iniciïn converses sobre una transició pacífica. El Brasil, Colòmbia i Mèxic van demanar aquell mateix dia, en un comunicat conjunt, que es publiquin les dades per mesa i que es faci una verificació imparcial.
Un grup de nou països llatinoamericans va demanar el 29 de juliol una revisió completa dels resultats i observadors independents; el Perú va cridar a consultes el seu ambaixador. El Govern espanyol, per boca del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va demanar el 29 de juliol la publicació de les actes mesa per mesa i encara no ha reconegut el resultat.
El 31 de juliol Maduro va presentar un recurs davant la Sala Electoral del Tribunal Suprem de Justícia perquè «certifiqui» el resultat; l’1 d’agost la Sala el va admetre i va citar els deu candidats presidencials a comparèixer el 2 d’agost.
Mercats i sancions
Els bons del deute veneçolà i de la petroliera estatal PDVSA van caure el 29 de juliol: la majoria va perdre almenys un cèntim per dòlar de nominal i el bo de PDVSA a 2022 va cotitzar a 14,6 cèntims, més de dos cèntims menys. Segons Reuters, molts analistes creuen que caldria un canvi de govern perquè s’aixequin les sancions dels EUA, que fan gairebé impossible una reestructuració del deute. Per a les empreses amb filials, clients o proveïdors a Veneçuela, l’escenari immediat és d’incertesa jurídica: les sancions dels EUA continuen condicionant les operacions, i la declaració nord-americana de l’1 d’agost no va anunciar sancions noves.
Què convé revisar
Les empreses amb exposició a Veneçuela haurien de comprovar quines sancions i llicències els afecten i seguir els avisos del Ministeri d’Afers Exteriors sobre viatges i seguretat. Aquesta nota recull els fets comprovats a 1 d’agost de 2024; la situació pot canviar.
Una elecció es tanca quan el recompte es pot comprovar; aquesta és la qüestió que continua oberta.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
