El Reglament europeu d’intel·ligència artificial entra en vigor aquest 1 d’agost i les seves obligacions s’aplicaran de manera gradual fins al 2027.
El Reglament (UE) 2024/1689, de 13 de juny del 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial, entra en vigor aquest 1 d’agost, vint dies després de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea el 12 de juliol. És una norma directament aplicable a tots els estats membres, sense necessitat de llei de transposició, i arriba a qui desenvolupa, comercialitza o utilitza sistemes d’IA al mercat europeu, estiguin o no establerts a la UE. El seu objectiu és fomentar una IA fiable, protegir la salut, la seguretat i els drets fonamentals i, alhora, mantenir la innovació.
Entrar en vigor no vol dir aplicar-se ja. El calendari és gradual: les prohibicions s’aplicaran des del 2 de febrer del 2025; les normes sobre models d’IA d’ús general, la governança i bona part del règim sancionador, des del 2 d’agost del 2025; l’aplicació general, el 2 d’agost del 2026; i, per als sistemes d’alt risc integrats en productes regulats, com màquines, joguines o productes sanitaris, el 2 d’agost del 2027.
Un enfocament per nivells de risc
La norma no regula la tecnologia en abstracte, sinó els seus usos. Prohibeix els de risc inacceptable, com els sistemes de puntuació social. Sotmet a requisits estrictes els d’alt risc, per exemple el programari de selecció de personal o d’ús mèdic: gestió de riscos, qualitat de les dades, informació als usuaris i supervisió humana. Imposa transparència a d’altres, com els xatbots, que han d’avisar que la persona parla amb una màquina, i no exigeix res a la majoria, com els filtres de correu brossa.
Una Oficina Europea d’IA supervisarà els models d’ús general. Per a les empreses, la conseqüència pràctica és que el primer pas no és tècnic sinó d’inventari: saber quins sistemes d’IA es fan servir, per a què i en quina categoria encaixarien.
Sancions i responsabilitats
Les infraccions més greus, les relatives a pràctiques prohibides, es poden sancionar amb multes de fins a 35 milions d’euros o el 7 % del volum de negoci anual mundial, si aquesta xifra és superior. Els altres incompliments tindran topalls inferiors, però el missatge és clar: la IA deixa de ser un terreny sense regles i passa a tenir un règim de responsabilitat comparable al d’altres normatives europees.
La responsabilitat es reparteix entre proveïdors, que desenvolupen el sistema, i qui el desplega o l’utilitza en la seva activitat. Una empresa que contracta una eina de tercers no en queda al marge: com a usuària tindrà obligacions pròpies, per exemple de supervisió humana i d’informació a les persones afectades quan es tracti de sistemes d’alt risc. I qui introdueixi canvis substancials en un sistema o el comercialitzi amb la seva pròpia marca pot passar a ser considerat proveïdor, amb les obligacions que això implica.
Per on començar
No cal actuar de seguida, però sí ordenar-se. Convé elaborar un llistat de les eines d’IA que l’empresa ja utilitza o pensa adoptar (atenció al client, selecció de personal, anàlisi de crèdit, màrqueting), identificar qui les proporciona i què preveu el contracte sobre compliment normatiu. Un registre intern, encara que sigui senzill, serà la base de qualsevol avaluació posterior.
També és prudent revisar els usos més sensibles, com els que afecten empleats o clients en decisions rellevants, i definir qui és responsable internament de la IA. Amb un calendari esglaonat hi ha marge per adaptar-se, però les prohibicions arribaran d’aquí a sis mesos. Consulti amb el seu assessor com encaixa la seva activitat en cada categoria.
La IA es regula per riscos: conèixer els propis és el primer pas.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
