El 23 d’abril del 2024 el Parlament Europeu va aprovar per 584 vots a favor la directiva que obliga a reparar productes com rentadores, aspiradores o mòbils fins i tot passada la garantia. Què canvia per a fabricants, venedors i consumidors.
El Parlament Europeu va aprovar el 23 d’abril del 2024 al seu ple la directiva sobre normes comunes per fomentar la reparació de béns, coneguda com a directiva del dret a reparar, per 584 vots a favor, 3 en contra i 14 abstencions. El text resultava de l’acord provisional assolit amb el Consell el 2 de febrer, i el seu objectiu, segons el Parlament, és reduir els residus i reforçar el sector de la reparació. Perquè entri en vigor falta que el Consell l’aprovi formalment i que es publiqui al Diari Oficial de la UE; després, els estats membres tindran 24 mesos per incorporar-la al seu dret nacional.
Què canvia per als fabricants
La directiva obliga el fabricant a reparar, gratis o a un preu raonable i en un termini raonable, els productes per als quals el dret de la UE ja fixa requisits de reparabilitat, encara que hagi vençut la garantia legal. Aquests requisits són als reglaments de disseny ecològic i al reglament de bateries, i entre els productes inclosos hi ha rentadores, neveres, aspiradores, pantalles electròniques, servidors i telèfons mòbils. La Comissió podrà ampliar la llista. Si el fabricant és fora de la UE, l’obligació recau en el seu representant autoritzat i, si no n’hi ha, en l’importador o el distribuïdor.
El fabricant ha d’informar dels drets de reparació i subministrar peces i eines a un preu raonable, publicant-ne la informació. No podrà negar-se a reparar només per motius econòmics ni perquè algú altre hagi reparat abans el producte, i tampoc no podrà impedir que els reparadors independents facin servir peces de segona mà o impreses en 3D. Queden prohibides les clàusules contractuals i les tècniques de maquinari o programari que obstaculitzin la reparació. La directiva contempla també que s’ofereixi un aparell de substitució durant la reparació o, si el producte no es pot arreglar, un de recondicionat.
Què canvia per a venedors i consumidors
Quan un producte falla dins de la garantia legal i el consumidor opta per la reparació, el venedor ha d’ampliar aquesta garantia almenys 12 mesos. La reparabilitat passa a més a ser un factor per valorar què pot esperar raonablement el consumidor d’un producte. Els reparadors hauran de donar informació clara i gratuïta sobre els seus serveis i els seus preus; per a això es crea un formulari europeu d’informació sobre reparacions, d’ús opcional, que recull el producte, el defecte, el preu quan es pugui calcular per endavant i el termini estimat.
La Comissió crearà una plataforma europea en línia de reparació, amb seccions nacionals, perquè els consumidors trobin reparadors, venedors de productes recondicionats i compradors de béns defectuosos. Cada estat membre haurà d’adoptar almenys una mesura que fomenti la reparació, com ara bons o fons de reparació.
Què convé revisar
Algunes organitzacions, com iFixit, van considerar limitat l’abast de la directiva, perquè no inclou molts productes de vida curta. Tot i això, per als fabricants i importadors d’aparells de consum, els distribuïdors i els tallers, hi ha punts que convé revisar: quins productes del seu catàleg són inclosos als reglaments de reparabilitat, quines peces i eines es poden oferir a un preu raonable, si els seus contractes o els seus programes impedeixen fer servir peces de tercers i qui respon quan el fabricant és fora de la UE.
Encara falta que el Consell aprovi el text i que cada estat membre l’incorpori. Fins llavors la norma no s’aplica, i els detalls dependran de com la transposi Espanya. Consulti amb el seu assessor legal com pot afectar el seu negoci.
El dret a reparar converteix la reparació en una obligació del fabricant, no només en una opció del consumidor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
