El 24 de maig el Consell va adoptar la directiva de diligència deguda en matèria de sostenibilitat: les grans empreses hauran de vigilar els impactes de la cadena de valor.
El 24 de maig del 2024, el Consell de la Unió Europea va adoptar la directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, coneguda com a CSDDD, després que el Parlament Europeu l’aprovés el 24 d’abril. La Comissió havia presentat la proposta el 23 de febrer del 2022. La directiva obliga les grans empreses a identificar, prevenir, mitigar i reparar els efectes adversos de la seva activitat, de les filials i de la cadena d’activitats sobre els drets humans i el medi ambient.
El text final és més limitat que la proposta inicial. S’aplicarà a empreses de la Unió amb més de 1.000 empleats i una facturació neta mundial superior a 450 milions d’euros, i a empreses de fora de la Unió amb una facturació neta a la Unió superior a aquesta xifra. Entrarà en aplicació de manera esglaonada, començant per les més grans, i els Estats disposaran de dos anys des de l’entrada en vigor per transposar-la. Amb aquesta, la sostenibilitat deixa de ser una pràctica voluntària i passa a ser una obligació legal amb sancions.
Quines obligacions crea
Les empreses hauran d’integrar la diligència deguda en les seves polítiques i sistemes de gestió de riscos, identificar i avaluar els efectes adversos reals o potencials, adoptar mesures per prevenir-los, mitigar-los o posar-hi fi, i reparar els danys causats. També hauran d’oferir un mecanisme de reclamacions, supervisar l’eficàcia de les mesures i comunicar públicament els resultats.
La directiva inclou l’obligació d’adoptar un pla de transició per a la mitigació del canvi climàtic, compatible amb limitar l’escalfament global a 1,5 graus. Els Estats establiran sancions, amb multes de fins al 5 % de la facturació neta mundial, i les persones perjudicades podran reclamar danys per incompliment, amb certes condicions.
Efecte indirecte en les pimes
Encara que les pimes no estan directament obligades, la diligència s’estén a la cadena d’activitats, de manera que les grans empreses obligades els demanaran informació, compromisos contractuals i, si escau, auditories. La directiva preveu que les mesures siguin proporcionades i que es doni suport a les pimes proveïdores per evitar traslladar-los costos excessius. Tot i així, és previsible que les clàusules de sostenibilitat s’estenguin als contractes.
Per a una empresa proveïdora d’una gran multinacional, això pot traduir-se en qüestionaris, codis de conducta, clàusules d’auditoria i exigències de traçabilitat. Convé començar a conèixer la pròpia cadena de subministrament i a documentar les pràctiques laborals i ambientals, perquè seran un criteri de selecció de proveïdors. Les pimes que ja disposen de certificacions o codis de conducta reconeguts tindran més fàcil demostrar el compliment.
Què convé revisar
Les empreses que puguin ser a l’àmbit d’aplicació, directament o indirectament, poden començar per comprovar si superen els llindars, també a escala de grup, cartografiar els proveïdors i les filials i les zones de risc, i revisar les polítiques i els contractes. No cal improvisar: l’aplicació serà gradual i hi haurà temps de transposició, però la preparació porta mesos. Les empreses que ja publiquen informació de sostenibilitat conforme a la normativa europea parteixen amb avantatge, perquè ja recullen part de les dades que es demanaran.
És important seguir el text definitiu i la transposició a Espanya, perquè el detall determinarà les obligacions concretes, els terminis i els supòsits de responsabilitat civil. Per valorar l’impacte en la seva organització, consulti amb el seu assessor.
La sostenibilitat passa de ser un informe a ser una obligació de vigilar la cadena de valor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
