El 4 de desembre de 2023 l’or va marcar un màxim històric de 2.135,40 dòlars la unça i va revertir bona part de la pujada en la mateixa sessió. Què hi ha al darrere i com llegir un rècord.
El dilluns 4 de desembre de 2023, en les primeres hores de negociació de la setmana, el preu de l’or al comptat va arribar a un màxim històric de 2.135,40 dòlars per unça troy, segons les cotitzacions recollides per Kitco i CNBC, i va superar així el rècord anterior, del 2020. La pujada es va revertir amb rapidesa: dos dies després, el 6 de desembre, l’or cotitzava a l’entorn dels 2.030 dòlars. És una notícia de mercat, no una recomanació: explica què va passar i com llegir un rècord.
Què va passar
El divendres 1 de desembre l’or ja havia tancat en un màxim històric, després d’acabar novembre en cotes altes. A la nit del diumenge, hora de Nova York, el preu es va disparar fins als 2.135,40 dòlars i, al llarg del dilluns, va retornar bona part del salt; el comentarista de Kitco va parlar d’una reversió massiva. El 6 de desembre l’or al comptat cotitzava a 2.027,52 dòlars, segons el mitjà financer Argaam, al voltant d’un 5 % per sota del pic.
Segons Kitco, el rècord va arribar amb les apostes dels inversors perquè la Reserva Federal dels EUA comenci a abaixar els tipus d’interès a principis del 2024, després que unes paraules del seu president, Jerome Powell, s’interpretessin com a menys restrictives. Unes expectatives de tipus més baixos solen afeblir el dòlar i reduir els rendiments dels bons, cosa que afavoreix l’or. El 5 de desembre, a més, es va saber que les ofertes d’ocupació als EUA van baixar a l’octubre en 617.000, fins als 8,73 milions, el nivell més baix des del març del 2021, una altra dada que apunta a un mercat laboral que es refreda.
Com llegir un rècord
Un màxim històric es mesura en dòlars corrents: no descompta la inflació acumulada des dels rècords anteriors, i per a qui compta en euros el recorregut depèn també del tipus de canvi euro-dòlar. A més, l’or no paga interessos ni dividends, de manera que el seu preu és molt sensible a les expectatives sobre els tipus i el dòlar, que poden canviar d’un dia per l’altre, com es va veure dilluns.
Convé separar tres coses: el nivell que s’assoleix, la rapidesa del moviment i les raons que l’expliquen. Una pujada molt ràpida i una correcció gairebé immediata, com la de dilluns, diuen més sobre la volatilitat del moment que sobre el valor del metall a llarg termini.
Un altre factor de fons són les compres dels bancs centrals. Segons el Consell Mundial de l’Or, les compres netes mundials van ser de 42 tones a l’octubre: menys que les 72 del setembre (xifra revisada), però un 23 % per sobre de la mitjana mensual de gener a setembre.
El que ve ara
Els mercats esperen ara l’informe d’ocupació dels EUA del divendres 8 de desembre i la reunió de la Reserva Federal del 12 i 13 de desembre, que diran si les apostes per baixades de tipus es reforcen o es refreden. Ni el rècord ni la correcció permeten deduir cap on anirà el preu: després d’un màxim, un metall pot seguir pujant, estabilitzar-se o recular.
Si té or físic, fons o valors lligats a l’or, convé saber quina part del patrimoni representen, en quina divisa es valoren i com es custodien i tributen, i revisar-ho amb calma, no al ritme de les cotitzacions. Si l’afecta, consulti amb el seu assessor com aplicar-ho.
Un rècord explica el que ha passat, no el que passarà: el que és útil és conèixer l’exposició pròpia i no decidir pel titular.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
