Un terratrèmol de magnitud 6,8 va sacsejar el 8 de setembre del 2023 la zona de Marràqueix, a l’Atles. El balanç provisional de l’11 de setembre superava els 2.800 morts. Espanya va enviar equips de rescat.
Un terratrèmol de magnitud 6,8 va sacsejar a última hora del divendres 8 de setembre del 2023 les muntanyes de l’Atles, al Marroc. L’epicentre es va situar a la província d’Al Haouz, a uns 70 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix. El centre marroquí de recerca científica i tècnica (CNRST) va calcular una magnitud de 7.
Un balanç encara provisional
El primer balanç oficial, del dissabte 9 de setembre, parlava d’1.037 morts i 1.204 ferits, amb 542 morts a Al Haouz i 321 a Taroudant. Dos dies després, el recompte del Ministeri de l’Interior marroquí del dilluns 11 de setembre era de 2.862 morts i 2.562 ferits, i les xifres continuaven pujant. Les províncies més afectades van ser Al Haouz i Taroudant, i també hi va haver víctimes a Marràqueix, Ouarzazate, Azilal i Chichaoua. Són dades provisionals, que les autoritats continuen actualitzant.
Nombrosos edificis es van ensorrar totalment o parcialment i els testimonis van parlar de danys a la ciutat històrica de Marràqueix, on va caure l’alminar de la mesquita de Bab Ailan. La gent es va concentrar a les places per por de les rèpliques.
L’ajuda internacional
El Marroc només va autoritzar els equips de rescat de quatre països: Espanya, el Regne Unit, Qatar i els Emirats Àrabs Units. No es va acceptar, per exemple, l’oferiment d’Alemanya. El Marroc va sol·licitar oficialment ajuda a Espanya a la matinada del diumenge 10 de setembre, i aquell mateix dia va sortir de la base aèria de Saragossa, en un avió A400 de l’Exèrcit de l’Aire, un equip de la Unitat Militar d’Emergències (UME) amb 56 militars i 4 gossos, que va ser el primer equip internacional a arribar a Marràqueix.
La Comunitat de Madrid va enviar a més 30 persones del seu equip d’emergències (ERICAM), amb bombers, personal sanitari i quatre gossos de rescat. Abans de l’autorització marroquina, Espanya havia activat el Comitè Estatal de Suport Internacional de Protecció Civil per poder respondre de seguida si Rabat ho demanava, i estava previst enviar més personal de la UME des de Madrid, Màlaga i Catalunya.
Els ministres Nadia Calviño i José Manuel Albares, des de la cimera del G20 a Nova Delhi, van prometre ajuda «durant tot el temps que sigui necessari», i Albares va precisar que seria tanta com el Marroc necessités perquè allò urgent era localitzar persones amb vida. El Ministeri d’Afers Exteriors va informar que no hi constaven víctimes espanyoles i va indicar als espanyols de la zona que podien acudir a l’Institut Cervantes de Marràqueix; a més, ajudava a reorganitzar els seus viatges i parlava amb Iberia i Binter per ampliar la capacitat de vols. La reconstrucció es canalitzaria més endavant a través de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Els llaços amb Espanya
Espanya és el primer proveïdor del Marroc: segons l’ICEX, les exportacions espanyoles van arribar als 11.748 milions d’euros el 2022, un 23,6 % més que l’any anterior, amb una quota del 14 % de les importacions marroquines. Ho és, segons un informe de la consultora AFI, des del 2012, per davant de França. Pel seu pes comercial, el que passa al Marroc importa a les empreses espanyoles.
Amb les xifres encara provisionals, la prioritat dels equips de rescat seguia sent localitzar persones amb vida, una cursa contra el rellotge els primers dies després d’un sisme; l’avaluació dels danys i la reconstrucció vindran després.
Les xifres d’aquest terratrèmol encara no són les definitives.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
