PerspectivesEmpresesMón

El regulador britànic bloqueja la compra d’Activision per Microsoft

Per Pearson Specterdijous, 27 d’abril del 20234 min de lectura

El 26 d’abril de 2023 l’autoritat britànica de competència (CMA) va bloquejar la compra d’Activision Blizzard per Microsoft, valorada en 68.700 milions de dòlars. Per què ho va fer i què pot passar ara.

El 26 d’abril de 2023, l’Autoritat de Competència i Mercats (CMA) del Regne Unit va bloquejar l’adquisició d’Activision Blizzard per Microsoft, que totes dues empreses havien anunciat el gener de 2022 per 68.700 milions de dòlars. La decisió final va seguir les conclusions provisionals de febrer i una investigació en profunditat oberta el setembre de 2022.

Per què la CMA la va bloquejar

La preocupació de la CMA se centra en els videojocs al núvol, un mercat jove en què el joc es transmet des de servidors. Al Regne Unit, els usuaris mensuals actius de jocs al núvol es van més que triplicar entre principis de 2021 i finals de 2022, i es calcula que el mercat podria arribar fins a 11.000 milions de lliures al món i 1.000 milions al Regne Unit el 2026. Microsoft ja té, segons les estimacions de la CMA, entre el 60 % i el 70 % dels serveis de jocs al núvol del món, a més de la consola Xbox, el sistema Windows i una infraestructura global al núvol.

La CMA va concloure que a Microsoft li interessaria comercialment fer que els jocs d’Activision, com Call of Duty, Overwatch o World of Warcraft, fossin exclusius del seu propi servei al núvol, cosa que tancaria el pas a altres operadors i reduiria la innovació i la capacitat d’elecció dels jugadors britànics.

Microsoft havia proposat un compromís de deu anys que fixava quins jocs oferiria, en quines plataformes i amb quines condicions. La CMA el va rebutjar per tres motius: no cobria bé els diferents models de negoci al núvol, incloses les subscripcions multijoc; no estava prou obert a proveïdors que ofereixen jocs en sistemes operatius de PC diferents de Windows; i uniformaria les condicions en lloc de deixar que les modelés la competència. Martin Coleman, president del grup independent que va decidir, va dir que Microsoft havia col·laborat de manera constructiva, però que les seves propostes no eren eficaces.

A les consoles, en canvi, la CMA no hi va veure problema: ja al març havia descartat provisionalment aquesta preocupació, perquè Microsoft no tindria cap incentiu financer per fer Call of Duty exclusiu de Xbox, i en la decisió final va concloure que l’operació no reduïa de manera significativa la competència en els serveis de jocs per a consoles al Regne Unit. Sony, que s’oposa a la compra, tem que Microsoft acabi fent el joc exclusiu; Microsoft li havia ofert el mateix acord que va donar a Nintendo: Call of Duty a PlayStation alhora que a Xbox i amb les mateixes funcions.

La reacció i el que ve

Brad Smith, president de Microsoft, va dir que la companyia continua plenament compromesa amb la compra i que recorrerà, i que la decisió reflecteix una comprensió errònia del mercat. Activision va qualificar la decisió de desproporcionada, irracional i incoherent amb les proves i va dir que esperava que l’operació tirés endavant; el seu conseller delegat, Bobby Kotick, va informar la plantilla que havien començat a preparar el recurs davant el Tribunal d’Apel·lació de Competència del Regne Unit, i un portaveu va dir que la companyia reavaluaria els seus plans de creixement al país.

La CMA no és l’única autoritat que examina la compra. La Comissió Federal de Comerç dels Estats Units (FTC) va demandar el desembre de 2022 per frenar-la, i la Comissió Europea continua analitzant-ne els efectes sobre la competència. La decisió britànica no tanca l’afer, però és un obstacle important: Activision va facturar al Regne Unit més de 700 milions de lliures el 2021.

Què n’aprenen altres empreses

El cas mostra que una operació global pot ser revisada per diverses autoritats per separat, i que cadascuna pot arribar a conclusions diferents. Qui prepari una compra o una fusió amb activitat en diversos països hauria d’identificar des del principi quines autoritats l’han d’autoritzar, amb quins terminis i com es reparteixen els riscos en el contracte (condicions suspensives, terminis de tancament, compromisos de venda d’actius). Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.

Una fusió global no depèn d’un sol regulador, i n’hi ha prou amb un per aturar-la.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.

Una conversa, quan vostè ho decideixi.

Responem tota consulta en menys de 24 hores laborables, amb total confidencialitat.