El 26 d’agost, a Jackson Hole, Jerome Powell va advertir que baixar la inflació portaria «una mica de dolor» a famílies i empreses; el gas europeu va marcar el màxim històric.
El 26 d’agost del 2022, al simposi de Jackson Hole, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va advertir que baixar la inflació portaria «una mica de dolor» a famílies i empreses. Aquell mateix dia, el gas a Europa va assolir el preu més alt de la història. Dos senyals del mateix context: un banc central decidit a frenar els preus i una energia cada cop més cara. Era un recordatori que, en economia, les bones notícies per als preus a mitjà termini poden anar acompanyades de costos a curt termini.
És estrany que un banc central parli amb tanta franquesa de les conseqüències negatives de la seva pròpia política. Powell ho va fer per deixar clar que no cediria davant la pressió si la inflació no baixava. Per a empreses i inversors, el missatge era una invitació a assumir que l’entorn de tipus alts i menys creixement es podia prolongar, i a preparar-s’hi en lloc d’esperar un gir ràpid.
Un discurs molt esperat
El simposi de Jackson Hole és una cita anual en què els banquers centrals donen senyals sobre la seva política. Que el president de la Reserva Federal parlés obertament de «dolor» va ser una manera de dir que combatre la inflació té un cost, i que el banc central estava disposat a assumir-lo.
Els mercats segueixen aquests discursos amb enorme atenció perquè, moltes vegades, el to importa tant com el contingut. Un matís en una frase pot canviar les expectatives sobre el ritme dels tipus i moure els preus d’accions, bons i divises en qüestió de minuts. Convé, però, no deixar-se endur per la reacció immediata: el rellevant és la direcció general de la política monetària. Un bon hàbit és llegir el discurs complet o un resum fiable, i no només el titular que el condensa.
Sense rescat ràpid
El missatge va ser clar: no hi hauria rescat ràpid dels mercats. Durant anys, molts inversors havien confiat que els bancs centrals acudirien en la seva ajuda davant qualsevol caiguda seriosa, i aquesta confiança estava canviant, perquè ara la prioritat era frenar els preus.
Aquesta confiança implícita tenia un nom en el llenguatge dels mercats, però no era una garantia, sinó una expectativa basada en el que havia passat anys enrere. Quan el context canvia, també canvia el que es pot esperar del banc central. La conseqüència és que no es podia donar per fet un suport que, en un entorn d’inflació alta, podia no arribar. El risc de dependre del suport dels bancs centrals és que es converteix en una hipòtesi oculta de la cartera, que només es fa visible quan falla.
Powell va deixar clar que la prioritat era la inflació, encara que tingués un cost.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
