El 17 d’agost el Regne Unit va registrar un IPC del 10,1 % al juliol, el més alt des del 1982. Què mostra per a Europa i què convé revisar en costos i contractes.
El 17 d’agost del 2022 l’oficina britànica d’estadística (ONS) va publicar que els preus de consum havien pujat un 10,1 % al juliol respecte de l’any anterior, davant el 9,4 % del juny. És la xifra més alta des del febrer del 1982. Els aliments es van encarir un 12,7 % i la inflació subjacent, que exclou aliments, energia, alcohol i tabac, va ser del 6,2 %.
Dues setmanes abans, el 4 d’agost, el Banc d’Anglaterra havia apujat el tipus oficial mig punt, fins a l’1,75 %, el seu major augment en 27 anys, i havia advertit que la inflació podia superar el 13 % cap a final d’any i que el país entraria en recessió. La dada afecta un soci comercial, turístic i inversor important per a Barcelona, i anticipa una pressió de preus que es viu a tot Europa.
Què mesura l’IPC i per què puja
L’índex de preus de consum mesura la variació d’una cistella de béns i serveis representativa de la despesa de les llars. Al Regne Unit pesen molt l’energia domèstica, subjecta a un topall de preu que es revisa periòdicament, i els aliments. Quan pugen els preus majoristes del gas, l’efecte arriba a les factures amb retard, de manera que el mercat esperava noves pujades els mesos següents.
La inflació subjacent, que elimina els components més volàtils, també va pujar, cosa que indica que l’augment s’estén a més productes i serveis. És el que més preocupa els bancs centrals, perquè una inflació generalitzada triga més a corregir-se que la causada només per un xoc d’energia i pot alimentar pujades de salaris i de preus en cadena. Per a les empreses, vol dir que ja no n’hi ha prou amb esperar que es normalitzin els preus de l’energia.
Tipus, divisa i finançament
La resposta dels bancs centrals és apujar els tipus d’interès per refredar la demanda. Amb tipus més alts s’encareix el deute a tipus variable i el nou finançament d’empreses i famílies, i es mou el tipus de canvi, amb un doble efecte: una divisa feble encareix les importacions i alimenta la inflació, però abarateix les exportacions i el turisme que arriba al país. Per a qui cobra, paga o inverteix en lliures, aquestes oscil·lacions afecten els marges de les operacions comercials i la valoració dels actius.
A la zona euro, el Banc Central Europeu havia apujat els tipus per primera vegada en onze anys el 21 de juliol, i el seu camí dependrà de la inflació dels propers mesos. Les empreses amb préstecs a tipus variable, hipoteques o línies de crèdit renovables haurien de conèixer la seva exposició i el calendari de revisió d’interessos, per no trobar-se amb quotes que pugen sense haver-ho previst.
Què convé revisar
Les empreses amb proveïdors o clients britànics haurien de revisar en quina moneda facturen, quines clàusules de revisió de preus inclouen els contractes i com traslladen els augments de costos. Una clàusula ben redactada, lligada a un índex conegut, evita discussions; una de mal pactada pot deixar tot el risc en una de les parts.
També convé mirar els costos laborals: amb inflació alta creix la pressió per revisar salaris, tot i que la llei espanyola no indexa automàticament els sous a l’IPC tret que el conveni ho prevegi. Per a les famílies amb estalvis o inversions al Regne Unit, l’efecte real de la inflació sobre el seu valor mereix una conversa amb el seu assessor. Una revisió senzilla de les partides més exposades al Regne Unit sol bastar per detectar els punts febles. És informació general.
Quan la inflació arriba a dos dígits en una economia propera, la pregunta deixa de ser si afecta i passa a ser quant i quan.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
