El 18 de març de 2022 es va conèixer la carta en què Pedro Sánchez dona suport al pla marroquí d’autonomia per al Sàhara Occidental. Què diu, qui ha reaccionat i què implica per al gas i les empreses.
El 18 de març de 2022 el Gabinet Reial del Marroc va fer públic el contingut d’una carta de Pedro Sánchez al rei Mohamed VI, datada el 14 de març, en què el president del Govern dona suport al pla d’autonomia que Rabat va presentar el 2007 per al Sàhara Occidental. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va confirmar la informació aquell mateix dia a Barcelona. El text complet no es va conèixer a Espanya fins al dimecres 23 de març, cinc dies després.
Què diu la carta
A la carta, Espanya considera la proposta marroquina d’autonomia de 2007 la base més seriosa, creïble i realista per resoldre el conflicte, es compromet a evitar accions unilaterals i a construir una relació basada en la transparència, i planteja cooperar en la gestió dels fluxos migratoris a la Mediterrània i l’Atlàntic. Segons aquest pla, el Sàhara Occidental continuaria sota sobirania marroquina amb algunes competències transferides.
Fins ara, la posició oficial d’Espanya era donar suport a una solució política mútuament acceptable per a les parts, en el marc de Nacions Unides. El Front Polisari, que reclama un referèndum d’autodeterminació, ha rebutjat sempre el pla d’autonomia. Els Estats Units van reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori el desembre de 2020, i en les setmanes prèvies Washington i Berlín havien donat suport al pla, amb formulacions menys fermes que la de la carta, segons la premsa.
La carta arriba a més després de la crisi diplomàtica amb el Marroc oberta la primavera de 2021, quan Espanya va acollir el líder del Polisari, Brahim Ghali. Rabat havia retirat la seva ambaixadora a Madrid, que va tornar al seu lloc després de gairebé deu mesos d’absència.
Les reaccions
El 19 de març Algèria, que dona suport al Polisari, va cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid amb efecte immediat, i el seu Ministeri d’Exteriors es va declarar molt sorprès pel canvi de posició. Fonts del Govern espanyol van respondre que Algèria era un soci estratègic, prioritari i fiable i que se l’havia informat per endavant; Alger ho va desmentir el 20 de març. El Front Polisari va acusar el Govern de cedir al xantatge del Marroc.
A Espanya, el canvi tampoc no va passar sense crítiques. El 23 de març Albares va comparèixer a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés. Segons la premsa, gairebé tots els grups de l’oposició, inclosos els socis parlamentaris del Govern (ERC, EH Bildu i PNB), van rebutjar el fons i les formes; Unidas Podemos, soci de coalició, va defensar l’autodeterminació del poble sahrauí, i el PP i Ciutadans van demanar explicacions i que s’hagués consultat el Parlament. Albares va defensar que el gir desbloqueja la relació amb el Marroc i va reiterar que Algèria és un soci fiable. Sánchez no va comparèixer; aquell mateix dia va viatjar a Ceuta i Melilla.
El gas i les empreses
Algèria és el principal proveïdor de gas natural d’Espanya. El novembre de 2021 va tancar el gasoducte del Magrib, que travessava el Marroc, i manté el de Medgaz, que arriba directament a Espanya. El 21 de març la vicepresidenta Nadia Calviño va assegurar que Algèria continuarà subministrant gas de manera estable i que tots dos països mantenen un diàleg constant. Espanya ha augmentat a més les seves compres de gas natural liquat als Estats Units, en ple encariment de l’energia per la guerra d’Ucraïna.
Per a qui tingui negocis o contractes amb Algèria o amb el Marroc, el canvi afegeix incertesa diplomàtica. Convé revisar les clàusules de força major, de canvi de circumstàncies, de llei aplicable i de resolució de controvèrsies dels contractes internacionals, i seguir les comunicacions oficials sobre comerç i subministrament energètic. Aquesta nota és informativa i no valora la decisió. Consulti amb el seu assessor jurídic com afecta el seu cas.
Un canvi de posició diplomàtica no es queda només en la diplomàcia.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
