El 28 d’octubre de 2021 Mark Zuckerberg va anunciar que la matriu de Facebook es dirà Meta. Què canvia, què no canvia i per què l’anunci arriba en ple debat sobre els documents filtrats.
El 28 d’octubre de 2021, durant la conferència virtual Connect, el fundador i conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, va anunciar que l’empresa matriu adopta un nom nou: Meta. Va dir que havia arribat el moment d’una marca que abastés tot el que fa el grup i que, a partir d’ara, la companyia serà prioritàriament del metavers i no de Facebook. El canvi afecta el nom del grup, no la seva estructura. Segons la mateixa empresa, la seva estructura societària no canvia, i Facebook, Instagram, Messenger i WhatsApp continuen anomenant-se igual. Meta va afegir que l’anunci no modifica la manera com utilitza o comparteix les dades.
Què és el metavers
Meta descriu el metavers com una evolució de les experiències socials que ja existeixen a internet, ampliades en part a tres dimensions. Zuckerberg el va definir com el successor d’internet mòbil i va expressar l’esperança que arribi a mil milions de persones en la pròxima dècada. És, per tant, un projecte a llarg termini: avui és sobretot una promesa, i ni el seu calendari ni la seva demanda no estan assegurats.
L’aposta té un cost. La companyia va dir que gastaria uns 10.000 milions de dòlars l’any vinent a desenvolupar aquestes tecnologies i que, des dels resultats del quart trimestre de 2021, informarà per separat de dos segments: Family of Apps, la família d’aplicacions, i Reality Labs, la divisió de realitat virtual i augmentada. Els accionistes podran així veure quant gasta i quant ingressa cada part del grup. El grup havia creat un equip específic per al metavers el juliol de 2021.
El context: documents filtrats i una caiguda del servei
L’anunci va arribar després de setmanes complicades. L’exempleada Frances Haugen va lliurar documents interns a mitjans, legisladors i reguladors dels Estats Units; segons les informacions basades en ells, l’empresa coneixia el mal que causaven algunes de les seves aplicacions i de vegades no el corregia. Haugen va comparèixer el 5 d’octubre davant una comissió del Senat. El dilluns 25 d’octubre, en la trucada amb analistes posterior als seus resultats, Zuckerberg va rebutjar aquestes conclusions.
El 4 d’octubre, a més, Facebook, Instagram i WhatsApp van estar fora de servei durant diverses hores a tot el món. La companyia ho va atribuir a un canvi de configuració defectuós als encaminadors de la seva xarxa troncal i va dir que no tenia evidències que s’haguessin compromès dades d’usuaris.
Segons la ràdio pública nord-americana NPR, la marca Facebook arrossegava el desgast de diverses polèmiques: la ingerència russa a les eleccions de 2016, el cas Cambridge Analytica i els documents de Haugen. Zuckerberg va centrar el seu missatge en el futur de la companyia.
Què convé saber
El nom és nou; l’empresa, els seus accionistes i les seves obligacions legals són els mateixos. Qui tingui exposició a la companyia, directament o a través de fons, veurà canviar el nom i, l’1 de desembre, el símbol borsari (de FB a MVRS), però no l’emissor. Qui faci servir les aplicacions per al seu negoci, per exemple per a la publicitat o l’atenció als clients, no ha de notar res: les aplicacions mantenen el seu nom.
El que sí que canvia és la informació disponible: amb la nova divisió en segments es podrà seguir quant inverteix el grup en el metavers i quins resultats dona, una cosa que convé mirar amb xifres a la mà i sense donar el calendari per fet.
El nom de l’empresa ha canviat; el que queda per demostrar és si el metavers serà alguna cosa més que una promesa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
