Des de l’1 de juliol de 2021 s’aplica a la UE el certificat COVID digital, que acredita vacunació, prova negativa o recuperació. Com obtenir-lo a Espanya i a Catalunya i què canvia en viatjar.
L’1 de juliol de 2021 comença a aplicar-se a tota la Unió Europea el certificat COVID digital de la UE, creat pel Reglament (UE) 2021/953, de 14 de juny, per facilitar la lliure circulació durant la pandèmia. El Parlament Europeu i el Consell havien arribat a un acord el 20 de maig i la passarel·la que connecta els sistemes nacionals funciona des de l’1 de juny. Durant sis setmanes, fins al 12 d’agost, els estats que encara no estiguin preparats poden emetre altres formats, que els altres països haurien d’acceptar.
Què acredita
El marc permet emetre tres tipus de certificat, cadascun per separat: de vacunació, que s’expedeix després de cada dosi i indica si la pauta és completa; de prova diagnòstica, per a proves PCR (NAAT) o proves ràpides d’antígens de la llista comuna europea fetes per professionals sanitaris, amb el tipus de prova, la data i el resultat; i de recuperació, per a qui ha passat la malaltia després d’un resultat positiu en una prova PCR, que es pot expedir com a molt aviat onze dies després d’aquesta prova.
S’expedeix gratuïtament, en paper o en format digital a elecció del titular, amb un codi QR interoperable que permet verificar-ne l’autenticitat i amb les dades també en format llegible, almenys en la llengua del país emissor i en anglès. Cada certificat porta l’advertència que no és un document de viatge. En verificar-lo en un altre país es comprova la signatura electrònica, sense notificar-ho a l’emissor, i les dades no s’emmagatzemen.
Com obtenir-lo a Espanya i a Catalunya
Espanya va començar a emetre’l el 7 de juny, uns vint dies abans que fos obligatori. La seu electrònica del Ministeri de Sanitat permet obtenir els certificats de vacunació i de recuperació a qui s’hagi vacunat a Espanya o hagi passat la malaltia, amb certificat digital o Cl@ve permanent. Amb caràcter general els emeten les comunitats autònomes, i el de prova diagnòstica només es tramita per aquesta via; el Ministeri preveia que totes poguessin emetre els tres, en format electrònic i presencial, abans de l’1 de juliol. És gratuït, tant per via electrònica com presencial.
A Catalunya, el Departament de Salut va obrir el servei el 8 de juny a través del web La Meva Salut: a la pestanya «informes i resultats» hi ha la secció «Certificat COVID Digital UE», des d’on se sol·licita el de vacunació o el de recuperació, aquest últim a partir dels onze dies d’una prova positiva. El document es genera en PDF amb un codi QR, en català, castellà i anglès. Quan es va anunciar el servei, el de prova negativa encara no estava disponible.
Viatges i turisme
El reglament estableix que tenir el certificat no és condició prèvia per exercir la lliure circulació i que no pot haver-hi discriminació per posseir un tipus de certificat o un altre. Els països que acceptin certificats de vacunació, de prova negativa o de recuperació s’han d’abstenir d’imposar restriccions addicionals, com proves o quarantenes, tret que siguin necessàries i proporcionades per protegir la salut pública. Si un estat imposa noves condicions als titulars, ha d’informar la Comissió i els altres estats, si és possible 48 hores abans.
A Espanya, des del 7 de juny poden entrar, sigui quin sigui el seu origen, els viatgers amb la pauta completa d’una vacuna autoritzada per l’EMA o l’OMS, sempre que hagin passat 14 dies. Els qui arriben de països de l’espai Schengen poden acreditar vacunació, prova negativa (per primera vegada també d’antígens) o haver passat la malaltia en els últims sis mesos, i els viatgers de la UE poden fer servir el certificat emès per qualsevol país europeu. Continuen sent obligatoris el sistema SpTH i el formulari de control sanitari. Segons el Govern, es pot viatjar sense certificat complint els requisits sanitaris, però l’entrada serà més lenta i es podran exigir mesures addicionals.
Abans de viatjar convé portar el certificat ja descarregat, al mòbil i en paper, i comprovar què exigeix cada país de destinació, perquè les normes continuen canviant; fora de la UE, cada país decideix què accepta. Consulti amb la seva agència de viatges o amb les autoritats del país de destinació.
El certificat no obre fronteres per si sol, però evita que cada país demani un paper diferent.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
