El Reial decret llei 9/2021, publicat al BOE el 12 de maig de 2021, presumeix laboral la relació dels repartidors de plataformes i obliga a informar dels algorismes. Entra en vigor als tres mesos.
El Consell de Ministres va aprovar l’11 de maig de 2021 el Reial decret llei 9/2021, publicat al BOE l’endemà, que modifica l’Estatut dels Treballadors per garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en plataformes digitals. El text recull l’acord assolit el 10 de març entre el Ministeri de Treball i Economia Social, els sindicats CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, i incorpora el criteri de la sentència del Tribunal Suprem de 25 de setembre de 2020, que va reconèixer com a empleat un repartidor d’una plataforma.
Què canvia
El reial decret llei afegeix a l’Estatut una nova disposició addicional, la vint-i-tresena, que presumeix inclosa en el seu àmbit, és a dir, laboral, l’activitat de les persones que presten serveis retribuïts de repartiment o distribució de qualsevol producte de consum o mercaderia, quan l’empresa exerceixi les facultats d’organització, direcció i control «de manera directa, indirecta o implícita, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d’una plataforma digital». No es limita, doncs, al menjar a domicili: abasta qualsevol producte.
És una presumpció, no una qualificació automàtica: la norma aclareix que no afecta el que preveu l’article 1.3 de l’Estatut, que enumera les activitats que queden fora de l’àmbit laboral. En principi, una presumpció inverteix la càrrega de la prova: seria la plataforma la que hauria d’acreditar que no hi ha relació laboral.
Els algorismes, en totes les empreses
La segona novetat arriba a totes les empreses, no només a les de repartiment. S’afegeix una lletra d) a l’article 64.4 de l’Estatut: el comitè d’empresa tindrà dret a ser informat per l’empresa dels paràmetres, regles i instruccions en què es basen els algorismes o sistemes d’intel·ligència artificial que afectin decisions sobre les condicions de treball, l’accés i el manteniment de l’ocupació, inclosa l’elaboració de perfils. Podria afectar, per exemple, eines de selecció de personal, d’assignació de torns o d’avaluació del rendiment.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar a més un grup d’experts per estudiar l’ús de la intel·ligència artificial i els algorismes en les relacions laborals. Segons la ministra, la Inspecció de Treball ja havia convertit en laborals més de 16.000 relacions, amb un impacte de 29 milions d’euros.
Terminis i què convé revisar
Les empreses tenen tres mesos: el reial decret llei entra en vigor el 12 d’agost de 2021. Com que és una norma amb rang de llei aprovada pel Govern, el Congrés l’ha de convalidar dins dels trenta dies següents a la seva promulgació. Deliveroo, Glovo, Stuart i Uber Eats van criticar la mesura perquè consideren que posa en risc el desenvolupament del sector, mentre que Just Eat la va defensar. CCOO la va valorar com un pas en la bona direcció, tot i que poc ambiciós perquè no cobreix tot el treball en plataformes; UGT la va considerar molt important, i col·lectius de repartidors la van rebutjar o la van jutjar insuficient.
Convé que les empreses que reparteixen amb flota pròpia, amb subcontractes o a través de plataformes revisin abans del 12 d’agost com s’organitza el servei i quina relació tenen amb qui el presta. I qualsevol empresa que faci servir eines automatitzades per seleccionar, avaluar o repartir el treball hauria de saber quins paràmetres utilitzen i poder explicar-los als representants dels treballadors; el tractament de dades personals en aquest context continua subjecte, a més, a la normativa de protecció de dades. Consulti amb el seu assessor laboral com l’afecta.
La relació laboral es presumeix i l’algorisme s’explica: dues idees que van més enllà del repartiment.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
