Dotze clubs van anunciar el 18 d’abril del 2021 una Superlliga europea i, dos dies després, els sis anglesos ja s’havien retirat. Què proposava, qui s’hi va oposar i quines qüestions jurídiques va obrir.
El diumenge 18 d’abril del 2021, dotze clubs —Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United, Tottenham, Juventus, Inter, Milan, Atlètic de Madrid, FC Barcelona i Reial Madrid— van anunciar la creació de la Superlliga europea, una competició pròpia que es jugaria entre setmana i en què els clubs continuarien competint a les seves lligues nacionals. El projecte preveia un nucli de fins a quinze clubs fundadors permanents i vint participants en total, amb cinc places que es decidirien cada any per mèrits esportius. El president seria Florentino Pérez, president del Reial Madrid. Els clubs van dir que esperaven dialogar amb la UEFA i la FIFA.
La reacció
La UEFA i les federacions i lligues d’Anglaterra, Espanya i Itàlia van rebutjar el projecte i van avisar que els clubs quedarien exclosos de les altres competicions nacionals i continentals; la UEFA va prometre mesures per aturar el que va anomenar «projecte cínic». El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president francès, Emmanuel Macron, també s’hi van oposar, i Johnson va arribar a estudiar lleis per impedir-lo. Els aficionats el van rebutjar.
El dimarts 20 d’abril, el Jutjat Mercantil núm. 17 de Madrid va dictar mesures cautelars en el procediment iniciat pels promotors de la Superlliga: va prohibir a la FIFA i a la UEFA adoptar qualsevol mesura o acció que dificultés, directament o indirectament, la preparació del projecte, i va vetar les sancions i les exclusions de les competicions en què els clubs i els jugadors participaven habitualment. La mesura abastava també les lligues i federacions nacionals.
El projecte s’esfondra
Aquella mateixa nit va començar la retirada. El Manchester City va ser el primer a iniciar formalment els tràmits per sortir-ne; Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester United i Tottenham van confirmar després la seva baixa, i els sis clubs anglesos van abandonar el projecte. Els altres catorze clubs de la Premier League havien rebutjat el pla aquell mateix dia, i el propietari del Liverpool, John Henry, va demanar disculpes en un vídeo, i el vicepresident del Manchester United va anunciar que deixava el càrrec. El dimecres 21, l’Atlètic de Madrid, l’Inter i el Milan van anunciar també la seva sortida, i la Juventus va dir que el projecte tenia poques possibilitats de completar-se en la seva forma original: el seu president, Andrea Agnelli, va afirmar que no podia continuar sense els sis anglesos.
La Superlliga va difondre aquella nit un comunicat en què deia que continuava defensant la seva proposta i que reconsideraria la millor manera de reconfigurar-la. El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, va dir que els clubs havien comès un error i que eren «de tornada al ramat». Amb nou baixes, tres dels dotze fundadors seguien en el projecte: Reial Madrid, Barcelona i Juventus.
Quines qüestions jurídiques obre
El cas planteja qüestions de dret de la competència i d’organització de l’esport: fins a quin punt una federació o una confederació pot vetar competicions rivals i sancionar els qui hi participin, i quan aquesta facultat topa amb les regles europees de competència. La resolució del jutjat de Madrid és només cautelar, a l’espera del procediment principal, i no resol el fons de l’assumpte.
Aquesta nota recull només els fets coneguts fins al 22 d’abril del 2021. Per a clubs, patrocinadors i mitjans, el calendari immediat depèn del que decideixin els tres clubs que continuen en el projecte, la UEFA i els tribunals.
Al futbol europeu, anunciar una competició és la part fàcil; la difícil és que l’acceptin aficionats, lligues i tribunals.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
