El 3 de novembre les borses de Xangai i Hong Kong van suspendre la sortida a borsa d’Ant Group, prevista per al 5. Què va passar i per què importa.
El 3 de novembre del 2020 les borses de Xangai i de Hong Kong van suspendre la sortida a borsa d’Ant Group, l’empresa de pagaments i serveis financers digitals vinculada a Alibaba i al seu fundador, Jack Ma. La cotització conjunta a les dues places estava prevista per al 5 de novembre i havia de ser, segons els mitjans, la major oferta pública d’accions de la història, amb xifres que, segons les fonts, oscil·laven entre 34.500 i 39.700 milions de dòlars.
La suspensió va arribar menys de dos dies abans de l’estrena i un dia després que els reguladors es reunissin amb Jack Ma i amb dos directius de la companyia. La borsa de Xangai va citar, entre altres motius, canvis en l’entorn regulatori de les tecnologies financeres que podien impedir complir les condicions de cotització o d’informació. Deu dies abans, Ma havia criticat en públic els reguladors durant una cimera celebrada a Xangai. Per al mercat va ser una sorpresa, perquè l’operació estava molt avançada i tot el calendari apuntava a l’estrena.
Què és una sortida a borsa
Una oferta pública de venda, o sortida a borsa, és el procés pel qual una empresa ofereix per primera vegada les seves accions al públic per finançar-se i donar liquiditat als seus accionistes. Requereix fullet, autoritzacions del regulador i de la borsa, i un calendari precís per a la subscripció, l’assignació i el començament de la cotització. Si no hi ha suspensió, la sessió d’estrena fixa el primer preu de mercat, que pot allunyar-se del preu de l’oferta.
Si el regulador o la borsa suspenen el procés en la seva última fase, els qui havien subscrit accions queden a l’espera: el que passa amb els fons depèn de les regles de cada plaça, i la data d’estrena passa a ser incerta. No és habitual que es freni una operació ja adjudicada, i per això la notícia va tenir tanta ressonància als mercats.
Risc regulatori
El cas il·lustra un risc que afecta qualsevol inversió: el regulador també compta. En un sector com el financer digital, on les normes evolucionen amb rapidesa, un canvi de criteri pot alterar el model de negoci, els requisits de capital o la manera d’oferir serveis. La combinació de tecnologia, finances i dades atrau un escrutini especial a totes les jurisdiccions.
Per als inversors, el risc regulatori és difícil de mesurar perquè no depèn només de les xifres de l’empresa, sinó de decisions polítiques i administratives. Per això convé distingir-lo del risc de mercat i no suposar que una companyia de gran mida o amb suport oficial està a recer de canvis de criteri de les autoritats. El cas d’Ant mostra a més que la supervisió pot intensificar-se quan una empresa tecnològica adquireix una mida sistèmica.
Als mercats, la data d’estrena no és cap garantia fins que s’obre la sessió.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
