Una economista al capdavant de la política fiscal dels Estats Units. Com van llegir els mercats el nomenament i què recorda sobre les polítiques expansives.
El 23 de novembre del 2020 es va conèixer que Janet Yellen, expresidenta de la Reserva Federal, seria secretària del Tresor del nou Govern dels Estats Units. Una economista molt coneguda als mercats passava de dirigir el banc central a encarregar-se de la política fiscal, és a dir, dels impostos i de la despesa pública de la major economia del món. El canvi de perfil, de banquera central a responsable del Tresor, va despertar un interès especial.
El nomenament de la persona que dirigeix la política econòmica és un dels primers senyals del que es pot esperar d’un Govern. Per això els mercats i els analistes el segueixen amb atenció: no tant per la persona, sinó pel que la seva trajectòria suggereix sobre prioritats, estil de gestió i coordinació amb altres institucions. Per a qui té interessos financers lligats als Estats Units, la informació era rellevant. Però convé distingir entre informació i recomanació: cap nomenament obliga a modificar un pla ben pensat.
Qui és Yellen
Janet Yellen havia presidit la Reserva Federal, el banc central nord-americà. El 23 de novembre es va conèixer que seria la secretària del Tresor del nou Govern dels Estats Units, el càrrec que dirigeix la política fiscal, és a dir, els impostos i la despesa públics. Una economista coneguda als mercats passava així de la política monetària a la fiscal.
Convé distingir tots dos tipus de política. La monetària la maneja el banc central i actua sobre els tipus d’interès i la quantitat de diners; la fiscal la decideix el Govern i actua sobre els impostos i la despesa. Quan una mateixa persona ha conegut les dues des de dins, se suposa que comprèn bé com interactuen, cosa especialment valuosa en un moment en què totes dues es movien amb intensitat. Totes dues eren, en aquell moment, protagonistes de la resposta a la crisi.
Com ho van llegir els mercats
Els mercats ho van llegir com un senyal de més estímul fiscal i bona coordinació amb el banc central. Quan Govern i banc central van en la mateixa direcció, l’efecte sobre l’economia és més intens. L’experiència prèvia de Yellen a la Reserva Federal feia pensar que aquesta coordinació seria fluida.
Els mercats, tanmateix, es basen en expectatives, i les expectatives poden no complir-se. Un nomenament no garanteix una política concreta: dependrà del que es decideixi i del que el Parlament aprovi. Per això és prudent tractar aquest tipus d’interpretacions com una hipòtesi raonable i no com una certesa, i evitar decisions financeres importants basades únicament en elles. Els analistes poden discrepar, i la realitat sol ser més matisada que la primera lectura.
Els nomenaments en política econòmica diuen molt del que vindrà.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
