El 19 de març del 2019 un jurat federal de San Francisco va concloure que el Roundup va ser un «factor substancial» en el limfoma d’Edwin Hardeman. Què es va decidir, què falta i què ensenya a qui compra una empresa.
El 19 de març del 2019, un jurat del tribunal federal de San Francisco va concloure per unanimitat, després de cinc dies de deliberacions, que el Roundup, l’herbicida a base de glifosat de Monsanto (propietat de Bayer des del juny del 2018), va ser un «factor substancial» en el limfoma no hodgkinià d’Edwin Hardeman, un californià demandant. El judici el presideix el jutge Vince Chhabria, que supervisa més de 760 casos sobre el producte aplegats en aquest tribunal.
Què es va decidir i què no
El veredicte no és una sentència de responsabilitat. El judici es desenvolupa en dues fases: la primera, la causalitat, és el que el jurat ha decidit; la segona, que va començar el 20 de març davant del mateix jurat, determina si Monsanto és responsable i, si escau, la indemnització. En aquesta fase els advocats d’Hardeman podran presentar proves sobre els suposats intents de Monsanto d’influir en científics i reguladors, que el jutge havia exclòs de la primera per considerar-les una distracció de la qüestió científica.
Bayer es va declarar decebuda amb la decisió inicial i va dir confiar que les proves de la segona fase demostraran que la conducta de Monsanto va ser adequada. Manté que el glifosat no causa càncer i sosté que la primera fase no té cap efecte sobre altres casos, perquè cadascun té les seves pròpies circumstàncies.
Els organismes científics i reguladors no coincideixen. L’agència de l’OMS per al càncer (IARC) va classificar el 2015 el glifosat com a «probablement cancerigen per als humans»; l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA i l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques consideren improbable que causi càncer; i Califòrnia el va incloure el 2017 a la seva llista de substàncies cancerígenes.
Hardeman és només el segon d’uns 11.200 plets pel Roundup als EUA que arriben a judici. El primer, en un tribunal estatal de Califòrnia l’agost del 2018, va condemnar Monsanto a pagar 289 milions de dòlars a un jardiner escolar, Dewayne Johnson; la indemnització es va reduir després a 78 milions i està recorreguda. Hi ha un altre judici pilot previst per al maig.
La reacció del mercat
A Frankfurt, l’acció de Bayer va caure el 20 de març més d’un 12 %, fins a 60,81 euros, segons Bloomberg citat per Fortune. És la segona vegada en menys d’un any que un veredicte sobre el Roundup sacseja la cotització: ja havia caigut amb la sentència Johnson. Una sessió de borsa no diu quin serà el desenllaç dels judicis; reflecteix la incertesa sobre el seu nombre i el seu cost.
La lliçó per a qui compra una empresa
Bayer va completar la compra de Monsanto el juny del 2018 per uns 63.000 milions de dòlars. Qui adquireix les accions d’una empresa assumeix els seus passius, inclosos els litigis en curs i els que encara no han arribat als tribunals, i les reclamacions per productes poden trigar anys a aflorar i ser difícils de quantificar.
Per això, en una compra convé revisar el risc de litigis i el regulatori amb el mateix detall que els comptes: quantes reclamacions hi ha i de quin tipus, què diuen els reguladors, com s’han provisionat i què cobreixen les assegurances. També es poden pactar ajustos de preu, indemnitzacions específiques, retencions d’una part del preu o assegurances de declaracions i garanties. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Un veredicte de jurat no és una sentència ferma, però il·lustra quant pot pesar un passiu heretat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
