El 7 de maig Emmanuel Macron va guanyar les presidencials franceses amb un programa europeista i de reformes econòmiques que ara havia de fer-se realitat.
El 7 de maig de 2017 Emmanuel Macron va guanyar les eleccions presidencials franceses amb un programa europeista i de reformes econòmiques. La seva victòria tancava un cicle electoral que havia mantingut en suspens els mercats i les capitals europees durant setmanes, i n’obria un altre, el de les propostes concretes: quines reformes es plantejarien, en quin ordre i amb quin suport parlamentari. Per a les empreses, aquest segon capítol és el que de debò importa, perquè és on es decideix què canvia en el seu dia a dia.
Per a molts observadors, el resultat era una bona notícia des del punt de vista de l’estabilitat europea, perquè confirmava la continuïtat de França en el projecte comú. Però el to de les reaccions va ser més sobri que eufòric. Una elecció dóna un mandat, no una garantia d’èxit, i la feina de transformar un programa en lleis aplicables tot just començava. Els programes ambiciosos solen trobar resistències, i el seu abast real només es coneix amb el temps.
Què representa el resultat
França és la segona economia més gran de la zona euro i un dels pilars de la construcció europea. La victòria d’un candidat favorable a aprofundir en aquesta integració va ser rebuda amb alleujament en molts cercles empresarials i financers. Tanmateix, l’alleujament polític no equival a una millora automàtica de la situació econòmica: el creixement depèn de molts altres factors.
A més, el resultat assenyalava una determinada orientació, però no aclaria els debats de fons sobre el futur d’Europa, que continuarien oberts. Les empreses que treballen amb França o dins de la zona euro poden interpretar l’elecció com una reducció de riscos, sempre que no confonguin la reducció d’un risc polític concret amb la desaparició de la incertesa econòmica general. Convé evitar la temptació de llegir el resultat com una garantia de creixement.
Les reformes, a prova
Un programa de reformes econòmiques no es converteix en realitat per guanyar unes eleccions: necessita majoria parlamentària, negociació i temps. Les empreses franceses i les que comercien amb França hauran d’esperar a veure quines mesures es concreten i amb quin calendari. En política, la distància entre el que es promet i el que s’aprova pot ser llarga, i a vegades les propostes canvien pel camí.
També cal tenir en compte que cada reforma té guanyadors i perdedors, i que els qui s’hi veuen afectats solen reaccionar. La fiscalitat, el mercat laboral o la despesa pública són terrenys sensibles, en què els canvis es discuteixen amb intensitat. Aquest procés, que forma part del funcionament normal d’una democràcia, introdueix terminis i matisos que convé seguir amb paciència. La paciència, en aquest cas, és una forma de rigor: decidir quan les mesures siguin clares, no quan s’anuncien.
Un bon resultat polític redueix un risc; mai elimina la necessitat de planificar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
