L’11 de maig la Comissió Europea va millorar la previsió del 2017 des del 2,3 % del febrer, però veu un dèficit per sobre de l’objectiu. Què significa i com usar-la.
L’11 de maig del 2017 la Comissió Europea va publicar les seves previsions econòmiques de primavera. Per a Espanya, va elevar el creixement del PIB del 2017 fins al 2,8 %, des del 2,3 % que preveia al febrer, i va projectar un 2,4 % per al 2018. La millora s’atribueix al bon comportament de l’activitat el primer trimestre. La xifra supera la del Govern espanyol, que estimava un 2,7 %.
Les xifres no són una bona notícia sense matisos. La Comissió calcula un dèficit públic del 3,2 % del PIB el 2017, una dècima per sobre de l’objectiu pactat amb la UE, del 3,1 %, i del 2,6 % el 2018, davant del 2,2 % fixat. Preveu a més que el deute públic se situï en el 99,2 % del PIB i que la taxa d’atur baixi al 17,6 % enguany.
Què és una previsió i què no
La Comissió publica les seves previsions diverses vegades l’any, amb un calendari d’hivern, primavera i tardor, i les elabora amb les dades disponibles i suposant que les polítiques actuals no canvien. Per això no són una predicció del futur sinó un escenari de referència, que es revisa amb freqüència. Una millora de mig punt en tres mesos mostra precisament com de canviant pot ser l’estimació.
Les previsions també es comparen entre elles. Les del Govern, de Brussel·les, del Banc d’Espanya i d’altres analistes difereixen en les dècimes, i aquestes diferències reflecteixen supòsits diferents sobre el consum, l’ocupació, les exportacions o el preu del petroli. Més que fixar-se en una sola xifra, convé entendre quins supòsits hi ha al darrere i quins poden canviar.
El dèficit i el deute
Espanya estava sotmesa a un procediment europeu per dèficit excessiu, amb el compromís de situar-se per sota del 3 % del PIB el 2018. Que Brussel·les prevegi un dèficit del 3,2 % el 2017 significa que, amb les polítiques actuals, l’ajust pactat no es compliria del tot enguany. No implica per si mateix una sanció, però manté la pressió per ajustar ingressos i despeses.
Amb un deute públic proper al 100 % del PIB, el marge de maniobra dels comptes públics és limitat. Per a les empreses i les famílies, això pot traduir-se, segons les decisions que s’adoptin, en canvis en impostos, en despesa pública o en contractació pública. Seguir aquesta discussió ajuda a anticipar l’entorn fiscal en què es mouran els negocis els propers anys.
Què convé revisar
Les empreses poden fer servir la previsió com un dels elements per contrastar els seus plans: el pressupost de l’any suposa un creixement de la demanda més gran o més petit que el que preveuen els organismes? Què passa amb el negoci si el creixement és un punt inferior? Plantejar escenaris alternatius és més útil que refiar-se d’una sola xifra, per optimista o pessimista que sigui. Un bon exercici és fixar un escenari central, un de prudent i un de favorable, i comprovar que el negoci sobreviu al prudent.
Per a les famílies i els inversors, el missatge és semblant: una previsió favorable no garanteix resultats i una de desfavorable tampoc no els condemna. Les decisions patrimonials, d’endeutament o d’inversió s’han d’ajustar a la situació i als objectius de cada persona, amb el seu assessor. Això és informació general i no una recomanació d’inversió.
Una previsió serveix per contrastar supòsits, no per substituir-los.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
