- El Ple, en sentència del 26 de maig, va desestimar gairebé tot el recurs de Vox contra el decret llei de la reforma laboral del 2021.
- Només va declarar nul·les dues disposicions accessòries: el mandat d’un estatut del becari i el d’un reglament sobre menors treballadors.
- Les claus de la reforma —contractació, convenis i subcontractació— queden fermes.
El Ple del Tribunal Constitucional va dictar el 26 de maig del 2026 la sentència 40/2026, que resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat el 2022 per més de cinquanta diputats del grup parlamentari Vox contra el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de reforma laboral, i contra l’article 4 del Reial decret llei 1/2022, relatiu a la Sareb. El tribunal estima el recurs només en part: declara inconstitucionals i nul·les la disposició addicional segona i la disposició final cinquena, per manca del pressupòsit d’extraordinària i urgent necessitat, i desestima tota la resta.
Les dues disposicions anul·lades són accessòries. La primera encarregava al Govern elaborar un estatut del becari; la segona, un reglament de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors menors. La reforma en si, la que va limitar la contractació temporal, va impulsar el contracte fix discontinu i va canviar regles dels convenis col·lectius i de la subcontractació, continua plenament vigent.
Què qüestionava el recurs
El recurs sostenia que el Govern no podia utilitzar un decret llei per a una reforma estructural, perquè faltava l’extraordinària i urgent necessitat que exigeix la Constitució, i que la urgència s’havia creat pels compromisos del Pla de recuperació europeu. També al·legava manca de connexió entre les mesures i la urgència invocada, vulneració dels límits materials dels decrets llei, que no poden afectar drets del Títol I, i un defecte de procediment: el vot telemàtic d’un diputat en la votació de convalidació.
Sobre això darrer, el tribunal ja havia resolt en altres sentències del 2024 que no es van vulnerar els drets del diputat afectat, i va rebutjar aquest motiu remetent-s’hi. L’article 4 del decret llei del 2022 va quedar fora de l’anàlisi perquè els recurrents no van oferir arguments específics contra ell.
Com va raonar el tribunal
El Constitucional va recordar que les reformes estructurals poden complir el requisit d’urgència, i va entendre que l’exposició del decret llei justificava prou la situació, en el context posterior a la pandèmia i dels compromisos amb la Unió Europea, i que no es tractava d’una urgència creada artificialment pel Govern. Va considerar també que les disposicions transitòries, i el termini de tres mesos per a l’entrada en vigor d’algunes mesures, no restaven immediatesa al conjunt, i que les mesures de Seguretat Social estaven connectades instrumentalment amb la reforma.
Només per a les dues disposicions anul·lades, el tribunal va apreciar que no es justificava la urgència. Això explica que la nul·litat no afecti el funcionament de la reforma: es tractava de mandats al Govern per elaborar normes futures, no de regles que regeixin avui les relacions laborals. Amb això el tribunal manté el missatge que els decrets llei poden servir per a reformes de calat quan concorre la urgència, però no per a encàrrecs genèrics de futur.
Què convé revisar
La sentència aporta seguretat jurídica a les empreses: les regles sobre contractació, convenis i subcontractació que són en vigor des del 2021 no queden alterades. Qui tingui dubtes sobre si els seus contractes temporals compleixen els requisits de causa i durada, o si els seus fixos discontinus estan ben documentats, ho hauria de revisar amb el seu assessor laboral, perquè la validesa de la llei ja no és en discussió. A la pràctica, els plets sobre contractes temporals o convenis aplicables ja no es podran recolzar en una suposada invalidesa de la reforma, i els arguments se centraran en els fets i en la interpretació de cada norma.
Els afers que resten pendents, com l’estatut del becari o la regulació del treball de menors, requeriran altres normes. Aquesta nota és informació general; consulti amb el seu assessor laboral abans de modificar contractes o pràctiques.
La reforma laboral supera l’examen del Constitucional i, amb això, deixa de ser una incògnita jurídica.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
