- El Suprem ha donat a conèixer una sentència del 14 d’abril: entrar en un lloc que és alhora centre de treball i domicili social afecta la inviolabilitat del domicili.
- Tret de consentiment de l’empresa o d’una separació física clara amb avís previ, la Inspecció necessita autorització judicial.
- Els inspectors continuaran visitant centres de treball, així que convé tenir un protocol d’actuació clar.
El Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa) ha donat a conèixer una sentència, datada el 14 d’abril del 2026, que limita com pot actuar la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social. El cas es va originar quan inspectors, amb suport policial, van accedir a una nau que era alhora centre de treball i domicili social, sense consentiment de l’empresa ni autorització judicial. La recurrent no era l’empresa inspeccionada, sinó l’empresa principal al domicili social de la qual es va produir l’entrada.
El Suprem va estimar el recurs i va entendre que hi havia hagut una via de fet que va vulnerar el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, recollit a l’article 18.2 de la Constitució. La llei de la Inspecció permet entrar lliurement als centres de treball, amb l’excepció dels domicilis de persones físiques, i guarda silenci sobre les persones jurídiques. Per al tribunal, aquest silenci no exclou la protecció constitucional, i una norma ordinària no pot desplaçar un dret fonamental.
Què diu exactament el criteri
Segons l’anàlisi dels despatxos que han comentat la resolució, la mera entrada en un espai que és alhora domicili social i centre de treball ja constitueix la vulneració, encara que no es registri ni s’incauti res. L’actuació només és vàlida si l’empresa consent l’entrada, si hi ha autorització judicial prèvia o si hi ha una separació física apreciable entre les oficines del domicili social i la zona de treball i els inspectors avisen que només accediran a aquesta última.
El criteri arriba a qualsevol centre de treball que coincideixi amb el domicili social d’una empresa, sigui o no la inspeccionada. És una situació molt freqüent en les pimes i en els negocis familiars, on la seu, el magatzem i el taller solen compartir espai. La doctrina constitucional ja reconeixia que les persones jurídiques són titulars d’aquest dret respecte dels espais on desenvolupen la seva vida interna.
El que no canvia
La sentència no impedeix que la Inspecció inspeccioni. Continuarà visitant centres de treball que no siguin domicili social i podrà requerir documentació i fer les seves comprovacions, i el deure de col·laborar-hi continua vigent. El que canvia és el procediment d’entrada quan el lloc és també la seu de l’empresa. Tampoc no s’altera l’obligació de l’empresa de complir la normativa laboral i de Seguretat Social, que la Inspecció pot comprovar per altres vies, com els requeriments de documentació.
Els despatxos adverteixen, a més, que mentre la Inspecció no adapti les actuacions o no hi hagi un ajust normatiu, les visites continuaran, de manera que l’empresa ha de saber què fer en aquell moment. Negar-se a una entrada sense saber si està emparada pot generar problemes, i consentir sense adonar-se’n pot donar per bona una actuació que, altrament, seria discutible.
Què convé revisar
El més útil és comptar amb un protocol senzill. Qui atén els inspectors i amb quines instruccions; com s’identifica els funcionaris i se’ls demana l’ordre o l’acta de la visita; en quins casos es consent l’entrada i qui ho pot fer; i com se’n deixa constància per escrit, preferiblement amb ajuda d’un advocat. Tot el personal de recepció l’hauria de conèixer.
També pot ser útil revisar la distribució dels espais: si el domicili social i la zona de producció estan clarament separats i senyalitzats, l’accés dels inspectors s’ordena millor. Cada empresa ha de valorar la seva situació amb el seu assessor laboral; aquesta nota és informació general sobre una sentència concreta.
Un protocol clar evita decisions improvisades quan una inspecció truca a la porta.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
