- El xoc amb un mur enderrocat per les pluges va costar la vida a un maquinista en pràctiques i va desencadenar una revisió de tota la xarxa.
- El servei va tornar de manera gradual, i les limitacions es van allargar durant mesos per a qui l’utilitza cada dia.
- Les empreses amb una política clara d’horaris i teletreball van reaccionar abans que les que van haver d’improvisar-la.
El 20 de gener del 2026 un tren de Rodalies va xocar a Gelida amb un mur que s’havia esfondrat a causa de les pluges. En l’accident va morir un maquinista en pràctiques, i convé començar per aquí: per una persona que s’estava formant en el seu ofici, per la seva família i pels seus companys, als quals correspon el nostre respecte abans que qualsevol anàlisi.
En els dies següents el servei es va suspendre per revisions de seguretat a tota la xarxa, i es va recuperar de manera gradual, amb limitacions que es van allargar durant mesos. No va ser una interrupció més: va afectar el sistema amb què cada matí moltíssima gent arriba a la feina, i va posar a prova la capacitat de les empreses de l’àrea de Barcelona per continuar funcionant quan el tren no arriba. És un recordatori que la continuïtat d’una empresa no depèn només de les seves pròpies instal·lacions, sinó també del camí que recorre la plantilla per arribar-hi.
Una xarxa de la qual es depèn
Centenars de milers de treballadors de l’àrea de Barcelona depenen de Rodalies per arribar al seu lloc de treball. Quan el servei s’interromp, no és només un problema de transport: es ressenten la puntualitat, la productivitat i l’organització de torns de moltes empreses alhora, i l’efecte es multiplica perquè gairebé totes comencen i acaben la jornada a les mateixes hores. N’hi ha prou que un tram falli en hora punta perquè els efectes es notin en molts llocs de treball diferents.
Que la suspensió arribés a tota la xarxa té una explicació senzilla. Quan un incident greu obliga a comprovar l’estat d’infraestructures similars, és habitual restringir la circulació de manera preventiva mentre s’acaben les inspeccions. La mesura és comprensible des del punt de vista de la seguretat, però trasllada el cost a qui no té una altra manera raonable de desplaçar-se.
Horaris i teletreball
Les empreses van haver de flexibilitzar horaris i teletreball per mantenir l’activitat. Els qui ja tenien una política clara —quins llocs poden treballar a distància, com es comuniquen les incidències, qui decideix— van reaccionar amb més rapidesa que els qui van haver d’improvisar-la. En una situació així, la diferència entre unes i altres és a les primeres hores del matí.
La flexibilitat forçosa també té la seva part delicada. Convé acordar amb la plantilla criteris clars per als retards i les absències derivats de la incidència, evitar greuges entre llocs que poden teletreballar i llocs que no, i consultar amb l’assessor laboral qualsevol dubte sobre com tractar cada cas. Una norma coneguda per endavant evita moltes tensions. I com més aviat es comuniqui, menys espai queda per als malentesos entre la direcció i els equips.
Conèixer el trajecte de l’equip
L’experiència mostra que convé conèixer com arriba cada persona de l’equip a la feina i què passa si aquesta via falla. No es tracta de vigilar ningú, sinó de saber quina part de la plantilla depèn d’un únic mitjà i on es concentren els riscos, com ara llocs d’atenció al públic, torns d’obertura o tasques que només es poden fer al centre de treball. Aquest mapa, per senzill que sigui, permet decidir amb rapidesa a qui proposar una jornada a distància i a qui oferir un horari diferent.
Documentar alternatives i acordar regles de flexibilitat amb antelació evita decisions precipitades i tensions innecessàries. Un pla senzill, amb horaris esglaonats, jornades a distància allà on sigui possible i un canal d’avís fiable, sol ser suficient. I convé pensar també en els clients: si a ells els costa arribar, l’activitat comercial es ressentirà encara que la plantilla sigui al seu lloc. Una conversa periòdica amb els equips sobre com es desplacen és una manera discreta i barata d’anticipar-se als problemes.
La logística de les persones també és un risc operatiu.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
