La UE dona llum verda a l’acord amb Mercosur

El divendres 9 de gener del 2026, el Consell de la Unió Europea va aprovar dues decisions que autoritzen la signatura de l’Acord d’associació entre la UE i Mercosur i de l’Acord comercial interí, després de més de vint anys de negociació. La decisió va tirar endavant per majoria qualificada, malgrat les reserves d’alguns països i del sector agrari. La signatura està prevista per al dissabte 17 de gener a Asunción, al Paraguai.

Signar no és el mateix que aplicar. El text necessita encara el consentiment del Parlament Europeu, que el pot aprovar o rebutjar però no modificar, i l’acord d’associació complet exigeix a més la ratificació dels estats membres i dels països de Mercosur. Tot i això, el pas del Consell és el senyal més clar fins ara que el pacte entra en la fase final. Del cantó sud-americà, a més, ha de passar pels congressos del Paraguai, l’Argentina, el Brasil i l’Uruguai, de manera que cada tram del procés pot moure el calendari.

Dos acords en un

L’Acord comercial interí recull la part comercial i d’inversió del pacte i està pensat per entrar en vigor abans que la resta. És competència exclusiva de la Unió, per la qual cosa no necessita ratificació nacional: n’hi ha prou amb el vistiplau del Parlament Europeu. Aquesta doble via permet que la part comercial avanci sense dependre de les ratificacions de cada país. L’acord d’associació, més ampli, inclou també diàleg polític i cooperació, i la seva aplicació provisional es limitaria a parts d’aquests capítols mentre es ratifica.

En l’àmbit comercial, el text preveu rebaixes aranzelàries i millor accés per a béns i serveis, entre ells serveis digitals i financers, així com la participació d’empreses europees en la contractació pública dels països de Mercosur. Es citen com a sectors que podrien beneficiar-se l’automoció, la indústria química i farmacèutica o el sector agrari. Per a una pime exportadora, un aranzel menor es tradueix en preus finals més competitius; per a una empresa importadora, en matèries primeres o components més barats o en més proveïdors possibles.

La cautela del camp

El punt més sensible és l’agrícola. Per això, mentre s’aprova un reglament específic de salvaguardes bilaterals, la Comissió pot aplicar mesures de salvaguarda per a productes agraris en el marc de l’acord interí, i els estats membres poden demanar que s’obrin investigacions. Els productes amb contingents d’importació quedaran sota vigilància reforçada.

Aquestes cauteles no desactiven del tot la protesta dels agricultors i ramaders europeus, i anticipen una tramitació política més lenta del que suggereix la signatura. Per a una empresa que exporta o importa, convé separar el titular del calendari: la data efectiva d’aplicació encara no està fixada. Fins que el Parlament Europeu i els països de Mercosur es pronunciïn, les condicions actuals d’importació i exportació es mantenen sense canvis.

Què convé revisar

Les companyies amb relacions comercials a Amèrica del Sud poden aprofitar aquest temps per identificar quines partides aranzelàries dels seus productes es veurien afectades, quins certificats d’origen exigirà l’acord i quins competidors podrien beneficiar-se en el mercat europeu. També és un bon moment per revisar els contractes amb clàusules lligades a aranzels, així com la cobertura d’assegurances i finançament de les operacions amb aquesta regió.

No hi ha res per decidir avui: es tracta de preparar el terreny. I, com en qualsevol acord d’aquest tipus, els efectes reals dependran del text definitiu, dels terminis de desgravació i de les salvaguardes que s’apliquin; consulti amb el seu assessor abans de planificar inversions.

Un acord signat obre una porta, però l’aplicació real es mesura en anys.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.