Més control del crèdit al consum

El 7 de gener del 2026 el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei per regular els crèdits al consum, que surt a audiència pública juntament amb un reial decret que el desenvolupa. El text transposa dues directives europees i preveu que el Banc d’Espanya publiqui cada trimestre, i per endavant, un topall al cost d’aquests crèdits, que serà menor com més gran sigui l’import prestat. Mentre no entri en vigor el reial decret, el límit provisional es fixaria en el 22 %.

Per als microcrèdits i els préstecs de cost elevat, l’avantprojecte contempla un interès màxim del 4 % mensual, un termini mínim de tres quotes mensuals, límits a les comissions per cancel·lació anticipada, un mínim de 24 hores abans de l’aprovació i la prohibició d’anunciar el crèdit només per la seva rapidesa. A més, només podrien concedir crèdit al consum les entitats autoritzades pel Banc d’Espanya. El Govern xifra aquest mercat en uns 114.000 milions d’euros el novembre del 2025, al voltant del 15 % del crèdit a les llars.

Un topall que baixa amb l’import

Fins ara, el límit del que es podia cobrar per un préstec el marcava sobretot la Llei de repressió de la usura, que obliga els jutges a valorar cas per cas si l’interès és desproporcionat. D’aquí la gran litigiositat sobre les targetes de crèdit amb pagament ajornat, on el deutor ha pagat durant anys interessos molt superiors al que va rebre. El nou model substituiria aquesta valoració posterior per una referència objectiva i coneguda per endavant.

Per als prestadors, un topall trimestral implica revisar sovint els preus dels productes i la manera de comunicar-los. Per a qui demana els diners, vol dir més previsibilitat, tot i que no elimina la necessitat de llegir el contracte. Cal recordar que es tracta d’un avantprojecte: el contingut pot canviar durant la consulta pública i el tràmit parlamentari, i els topalls concrets dependran del reial decret que el desenvolupi.

Microcrèdits i crèdit ràpid

El Govern va il·lustrar l’abast amb un exemple: un microcrèdit mitjà d’uns 300 euros a 30 dies costa avui al voltant de 103 euros. Amb el termini mínim de tres mesos previst, el cost màxim seria de 40 euros, i de 20 euros si el client cancel·la abans d’hora. Aquests préstecs suposen aproximadament el 0,5 % de l’import total del crèdit al consum, però afecten el 9 % de les operacions, cosa que explica l’interès del legislador.

Darrere d’aquestes xifres hi ha llars amb ingressos irregulars i també autònoms que recorren a finançament ràpid per cobrir un desfasament de tresoreria. Els límits a la publicitat centrada en la immediatesa busquen que la decisió d’endeutar-se no es prengui amb pressa, i el termini de 24 hores abans de l’aprovació va en la mateixa direcció.

Què convé revisar

Les famílies poden començar per repassar les targetes i els préstecs que tenen contractats: quin és el cost total anual, com es calculen les quotes i si l’entitat figura entre les autoritzades. No cal canviar res avui, però sí saber quant costa realment cada euro prestat i què passa si s’amortitza abans de termini. Convé també demanar sempre el desglossament de comissions i conservar el contracte amb les condicions vigents, perquè són la base de qualsevol reclamació posterior.

Les empreses que financen vendes a consumidors, o que ofereixen pagament ajornat mitjançant tercers, haurien de seguir la tramitació i valorar si la seva activitat exigirà autorització, canvis en els contractes o en la publicitat. Cada cas depèn de l’estructura; si té dubtes, consulti amb el seu assessor.

Saber quant costa realment els diners prestats és el primer pas per decidir amb calma.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.