Un reial decret per reforçar el sistema elèctric

El BOE del 6 de novembre del 2025 va publicar el Reial decret 997/2025, de 5 de novembre, pel qual s’aproven mesures urgents per al reforç del sistema elèctric. La norma, que va entrar en vigor l’endemà, neix de la crisi elèctrica del 28 d’abril i busca augmentar la resiliència, la robustesa i l’estabilitat de la xarxa, alhora que avança cap a un sistema més descarbonitzat.

Arriba tres mesos i mig després que el Congrés rebutgés el decret llei amb què el Govern havia intentat reforçar el sistema. En tenir rang de reial decret, no pot modificar lleis, però sí desenvolupar la regulació existent en aspectes com l’emmagatzematge, la hibridació d’instal·lacions, la repotenciació i l’accés i la connexió a la xarxa de les instal·lacions de demanda. Aquesta via evita el tràmit de convalidació, però limita l’abast del que es pot regular, de manera que algunes matèries continuaran pendents d’una llei.

Quines mesures inclou

Segons les anàlisis de despatxos especialitzats, el reial decret impulsa l’emmagatzematge i la seva hibridació amb instal·lacions de generació, i facilita la repotenciació, és a dir, augmentar la capacitat d’instal·lacions ja existents. El marc d’autoritzacions per a l’emmagatzematge integra l’autorització substantiva dels projectes i el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, amb la idea d’agilitzar els procediments.

També s’ocupa de l’accés i la connexió de les instal·lacions de demanda, és a dir, dels grans consumidors com la indústria, que competeixen per capacitat a la xarxa amb els generadors. I reforça la supervisió: la CNMC ha de publicar un informe sobre el control de tensió als tres mesos de l’entrada en vigor i preparar un pla d’inspecció extraordinari als nou mesos.

Per què importa la tensió

El control de tensió és la capacitat del sistema per mantenir la tensió elèctrica dins d’uns marges segurs a cada punt de la xarxa. Quan falla, les proteccions desconnecten instal·lacions per evitar danys, i aquestes desconnexions es poden encadenar. És un dels aspectes tècnics centrals del debat posterior a l’apagada, i per això l’informe encarregat a la CNMC i el reforç de la supervisió són peces clau d’aquesta reforma. Mantenir-la estable és una tasca contínua d’operadors i generadors, i requereix equips i procediments que els reguladors poden verificar.

Per a les empreses, la conseqüència pràctica és una exigència més gran als agents del sistema i més transparència de dades. Qui operi instal·lacions connectades pot esperar més controls i obligacions d’informació, mentre que qui promogui emmagatzematge o repotenciació tindrà, en principi, un camí administratiu més clar i previsible. Els terminis de tres i nou mesos fixats a la CNMC marquen a més un calendari que convé seguir, perquè de les seves conclusions es poden derivar noves exigències.

Què convé revisar

Els promotors d’emmagatzematge, renovables i repotenciació haurien de revisar els seus projectes a la llum del nou marc d’autoritzacions i comprovar quins terminis i tràmits canvien. Els grans consumidors que preveuen ampliar la seva connexió han d’estudiar com es tramita ara l’accés de les instal·lacions de demanda i quina capacitat hi ha disponible a la seva zona. Convé mirar també els contractes de connexió i de subministrament vigents, per si les noves regles n’afecten les condicions o els terminis.

Per a la resta d’empreses, l’apagada continua recordant l’essencial: un pla de continuïtat, suport energètic per als processos crítics i una assegurança adequada. El reial decret millora la xarxa, però no garanteix que no torni a haver-hi una fallada. Consulti amb el seu assessor per valorar la seva exposició i els canvis regulatoris que l’afecten.

Reforçar la xarxa és tasca pública; assegurar la continuïtat del negoci continua sent tasca pròpia.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.