- El 21 de juny, hora nord-americana, els EUA van atacar tres instal·lacions nuclears iranianes.
- Dies després es va anunciar un alto el foc entre Israel i l’Iran, i el petroli va baixar tan de pressa com havia pujat.
- Les decisions preses en el pic de la por rarament són les millors: convé revisar els contractes d’energia amb calma.
El 21 de juny del 2025, hora nord-americana, els Estats Units van atacar tres instal·lacions nuclears iranianes. La intervenció directa de Washington va afegir una dimensió nova al conflicte que s’havia obert una setmana abans i va portar la tensió a l’Orient Mitjà a un punt màxim. És una situació que afecta, sobretot, les persones que viuen a la regió, i que la resta del món segueix amb preocupació.
Dies després es va anunciar un alto el foc entre Israel i l’Iran i el petroli va baixar tan de pressa com havia pujat. En pocs dies, els mercats van passar del temor d’una guerra regional a una certa calma, un recorregut que mereix analitzar-se amb cura, perquè il·lustra bé com es formen els preus en temps de crisi i quins errors convé evitar. L’ensenyament principal és que el primer impuls, davant d’un titular alarmant, no sol ser el millor conseller.
Una setmana de màxima tensió
Aquesta intervenció directa dels Estats Units va fer que la tensió a la regió assolís el seu nivell més alt. Els mercats d’energia van ser els primers a notar-ho, pel temor que el conflicte afectés les rutes de subministrament. L’energia és el primer termòmetre perquè qualsevol amenaça a les rutes de la regió es reflecteix de seguida en el preu del barril, encara que no hagi faltat ni un litre.
En moments així, la informació arriba fragmentada i a gran velocitat, i els operadors tendeixen a valorar els pitjors escenaris possibles. Per a qui no es dedica als mercats, el sensat és no deixar-se arrossegar per aquesta urgència i recordar que la majoria de les decisions empresarials i familiars no necessiten prendre’s en les hores de més tensió. Esperar que els fets s’aclareixin costa poc, mentre que corregir una decisió precipitada pot costar molt.
Un alto el foc i la caiguda del cru
Aquest alto el foc i la baixada posterior del cru van mostrar que gran part de l’encariment responia a la por d’una interrupció del subministrament, no a una escassetat real.
Aquesta diferència entre por i realitat és útil per entendre els preus de l’energia. El mercat paga una prima pel risc, i quan el risc es dissipa, la prima desapareix. Qui va comprar energia o va fixar preus en el punt màxim hauria pagat, probablement, de més; qui va esperar amb un pla, no. Convé, tanmateix, no confondre això amb una regla que es compleixi sempre. Hi ha episodis en què la por estava justificada i els preus es van mantenir alts, i per això es tracta de preparar-se, no d’apostar.
Mantenir la calma
Els mercats descompten el pitjor i després corregeixen. Qui va mantenir la calma i no va prendre decisions amb el petroli en màxims va evitar pèrdues innecessàries. Per a una empresa amb costos energètics significatius, revisar contractes de subministrament i fórmules de preu és millor que reaccionar al titular del dia.
Una revisió tranquil·la hauria d’incloure els contractes d’energia, les clàusules de revisió de preus, la possibilitat de fixar part del consum i els marges que es podrien traslladar al client. També és útil conèixer quant pesa l’energia en els costos totals: si pesa poc, la volatilitat afectarà poc; si pesa molt, val la pena dedicar temps i assessorament a gestionar-la. En tots dos casos, la clau és decidir amb informació pròpia i no amb la urgència dels titulars.
Les decisions preses en el pic de la por rarament són les millors.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
