S’acaba la «golden visa»

El 3 d’abril del 2025 va deixar d’admetre’s a Espanya la sol·licitud del visat de residència per compra d’immobles, l’anomenada «golden visa», un any després de l’anunci del Govern. Durant anys, el règim havia permès a ciutadans de fora de la Unió Europea obtenir la residència al país a canvi d’una inversió immobiliària.

Amb aquest canvi es tancava una via molt coneguda entre els compradors estrangers, i s’obria la pregunta de quines alternatives queden per a qui desitja establir-se a Espanya. La resposta no és única i depèn del perfil de cada persona: de si pensa treballar, emprendre, teletreballar o simplement residir-hi, i d’on obté els seus ingressos. El que sí que sembla clar és que ja no n’hi ha prou de comprar un immoble: la residència passa a dependre de l’activitat o de la situació personal de qui la sol·licita.

Què era la «golden visa»

Era un règim que permetia a ciutadans de fora de la UE obtenir la residència a Espanya a canvi d’una inversió immobiliària. Durant anys va atreure compradors estrangers, i la seva supressió s’havia anunciat un any abans. Aquests programes existeixen a diversos països i solen generar debat, perquè combinen objectius econòmics amb qüestions d’accés a l’habitatge. A Espanya, el debat es va intensificar a mesura que el preu de l’habitatge esdevenia una preocupació creixent per a moltes llars.

Amb la supressió, el visat deixa de ser una raó per comprar. Un immoble pot continuar sent una bona decisió per altres motius, personals o patrimonials, però convé valorar-lo pel que és i no pel permís que abans duia aparellat. Qui ja tingués un tràmit en marxa hauria de comprovar la seva situació amb un advocat d’estrangeria. També és raonable revisar qualsevol compromís de compra que s’hagués assumit amb l’expectativa d’obtenir el visat, per si les condicions han canviat.

Les vies que queden

Per als inversors estrangers, les vies de residència passaven per l’activitat empresarial, l’ocupació o el teletreball internacional. Cadascuna té requisits, terminis i conseqüències fiscals diferents, i no són intercanviables: triar la que encaixa exigeix conèixer la situació personal i professional de cada família.

Algunes exigeixen un projecte empresarial amb determinades característiques; unes altres, un contracte de treball o un vincle amb una empresa; d’altres, demostrar ingressos estables procedents de l’estranger. Cap és un tràmit automàtic, i els terminis de resolució, la documentació i els criteris poden variar. Un assessor jurídic especialitzat pot explicar què s’ajusta millor a cada cas. Convé també tenir en compte que les normes d’estrangeria es modifiquen amb certa freqüència, i per això la informació s’ha de contrastar sempre amb fonts oficials actualitzades.

Planificar l’arribada

Estructurar bé l’arribada a Espanya continuava sent possible, però requeria planificació. Convé decidir amb antelació on es residirà fiscalment, quin patrimoni s’hi porta i com es tributarà a cada país, i fer-ho amb assessorament jurídic i fiscal abans de fer cap pas, no després.

A més de la residència, cal pensar en la fiscalitat del patrimoni, en la tributació dels ingressos d’origen estranger, en les obligacions de declaració i en l’efecte dels convenis entre països. Són qüestions que, mal resoltes, generen costos i problemes que després costa corregir. Dedicar temps a dissenyar la mudança permet arribar amb seguretat i evitar sorpreses. I no s’ha d’oblidar la família: cònjuge, fills o persones a càrrec poden tenir necessitats diferents de residència, escolarització i sanitat.

Una mudança internacional es decideix sobre el paper molt abans de fer les maletes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.