Llista fiscal de la UE: 11 jurisdiccions

El 18 de febrer del 2025, els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea van aprovar la revisió de la llista de jurisdiccions no cooperatives a efectes fiscals. L’annex I, l’anomenada llista negra, va quedar sense canvis, amb onze territoris: Samoa Americana, Anguilla, Fiji, Guam, Palau, Panamà, Rússia, Samoa, Trinitat i Tobago, les Illes Verges dels Estats Units i Vanuatu.

La notícia no altera el mapa de cop, però és la referència que miren assessors, bancs i administracions quan una família o una empresa té vincles amb tercers països. Convé entendre què significa figurar a la llista, què ha canviat a l’annex de seguiment i què pot fer un contribuent per comprovar la seva pròpia situació sense donar res per descomptat.

Què és la llista i com es revisa

La Unió Europea examina països de fora del bloc segons tres criteris: transparència fiscal, imposició justa i compliment de les normes internacionals contra l’erosió de bases imposables. Els que no compleixen i no es comprometen a corregir-se passen a l’annex I. Els que s’han compromès a reformar els seus sistemes queden a l’annex II, un document de situació que serveix per seguir-ne els avenços. Els criteris s’apliquen amb calendaris i compromisos concrets per a cada país, cosa que explica que l’annex II inclogui territoris en situacions molt diferents.

El procés és continu i la llista es revisa dues vegades l’any, normalment al febrer i a l’octubre. No té sancions directes del mateix Consell: el que fa és llançar un senyal i activar mesures defensives que adopta cada Estat membre, com limitar deduccions, aplicar retencions o endurir les normes contra la transferència de beneficis. D’aquí que la llista afecti operacions concretes.

Els canvis d’aquesta revisió

A l’annex II surten Costa Rica i Curaçao, que han complert els compromisos que van assumir sobre el seu sistema d’intercanvi automàtic d’informació fiscal. Hi entra Brunei Darussalam, que es va comprometre a modificar o suprimir la seva exempció de les rendes de font estrangera. Després d’aquests moviments, l’annex II queda amb vuit jurisdiccions, entre les quals el Vietnam, que podria sortir en la propera revisió si activa l’intercanvi d’informes país per país amb tots els Estats membres.

Aquests canvis mostren com funciona el sistema: es pressiona els països perquè adaptin la seva legislació i, quan ho fan, surten de la llista. Que una jurisdicció abandoni l’annex II no vol dir que hagi deixat de ser un lloc per vigilar. Les llistes canvien a cada revisió, i una operació que avui no planteja problemes en pot plantejar si el territori hi torna a figurar.

Què convé revisar

Qui té societats, comptes o inversions fora d’Espanya ha de repassar en quina jurisdicció són, amb quina finalitat i amb quina documentació. Espanya manté la seva pròpia relació de jurisdiccions no cooperatives, regulada per ordre ministerial i amb criteris propis, que pot incloure territoris que no figuren a l’europea. Totes dues s’han de consultar, perquè les conseqüències fiscals depenen de la llista que apliqui cada norma.

També convé recordar que traslladar la residència a una jurisdicció no cooperativa no allibera automàticament de tributar a Espanya: la llei preveu que els espanyols que ho facin continuïn sent considerats residents fiscals durant l’any del canvi i els quatre següents. Cada situació depèn dels fets, així que el prudent és consultar amb el seu assessor abans de prendre decisions. Si utilitza estructures amb tercers països, convé guardar la documentació que justifiqui la seva finalitat econòmica.

En fiscalitat internacional, saber on és cada actiu és el primer pas per saber com tributa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.