- El 17 de febrer Macron va reunir a París els principals líders europeus per parlar d’Ucraïna i de la seguretat del continent.
- La cita va arribar després de l’acostament entre Washington i Moscou, que va despertar el temor que Europa quedés fora de la negociació.
- Per a les empreses, l’afer de fons són la seguretat, l’energia i les sancions: convé preparar escenaris, no esperar certeses.
El dilluns 17 de febrer del 2025, el president francès, Emmanuel Macron, va reunir al Palau de l’Elisi un grup de dirigents europeus en una cita convocada amb poca antelació. Hi van assistir, entre d’altres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, el canceller alemany, Olaf Scholz, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i els caps de Govern de Polònia, Itàlia, els Països Baixos, Dinamarca i Espanya.
El motiu era el gir de Washington. Dies abans, Donald Trump i Vladímir Putin havien parlat per telèfon, i a Europa i a Kíiv va créixer el temor que una negociació sobre la fi de la guerra es decidís sense ells. La reunió va ser un intent de coordinar posicions i de mostrar que Europa vol tenir veu en qualsevol acord que afecti la seguretat del continent.
Una cita per no quedar al marge
La guerra d’Ucraïna està a punt de complir tres anys i des de llavors ha condicionat l’economia europea: els preus de l’energia, les cadenes de subministrament, els pressupostos de defensa i el règim de sancions contra Rússia. Que Europa suportés bona part de les conseqüències i no fos a la taula on es podia discutir la solució resultava difícil d’acceptar per a les capitals més implicades.
La reunió de París no va ser una cimera formal ni un òrgan amb poder de decisió, sinó una consulta d’urgència entre governs. El seu valor és el senyal: Europa vol definir la seva pròpia posició abans que altres la defineixin per ella. Els detalls de qualsevol acord, si arriba, dependran de negociacions que encara no han començat. És, a més, un missatge cap a dins: la Unió Europea fa temps que debat com reforçar la seva autonomia estratègica, i episodis com aquest tendeixen a accelerar aquestes discussions.
Què pot canviar per a les empreses
Tres fronts es poden moure segons com evolucioni la diplomàcia. El primer són les sancions: el règim de la Unió Europea contra Rússia es prorroga per períodes de sis mesos i exigeix unanimitat dels Estats membres, de manera que qualsevol canvi de postura té efectes directes en les empreses que exporten, financen o compren en els sectors afectats. Cada nova pròrroga ha mostrat que l’equilibri entre els països no és senzill, i un eventual acord de pau obriria també el debat sobre quines sancions es mantenen i quines s’aixequen.
El segon és l’energia. Des de l’1 de gener del 2025 ja no transita gas rus per Ucraïna cap a la Unió Europea, i els preus del gas i de l’electricitat continuen sent sensibles a les notícies geopolítiques. El tercer és la defensa: el debat sobre qui paga la seguretat europea es pot traduir en més despesa pública, en contractes i en canvis de prioritats pressupostàries.
Què convé revisar
Més que predir el resultat, convé revisar l’exposició. Una empresa pot repassar quins proveïdors i clients depenen de mercats afectats per sancions, quines clàusules de revisió de preus i de força major contenen els seus contractes i com es cobreix el risc de subministrament energètic. També si el departament de compliment està al dia de la normativa de control d’exportacions, i què passaria si un client o proveïdor clau es veiés afectat per noves restriccions d’un dia per l’altre, i qui prendria les decisions en aquest cas.
Les famílies amb patrimoni diversificat internacionalment poden comprovar la seva concentració per països i per divises, sense prendre decisions per impuls davant els titulars. Es tracta d’entendre el risc, no d’anticipar el resultat d’unes negociacions obertes. Aquesta informació és general i no constitueix assessorament individual: consulti amb el seu assessor.
En èpoques d’incertesa geopolítica, el que és útil és tenir preparats els escenaris abans que es concretin.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
