- El 12 de desembre el BCE va baixar els tipus un quart de punt, fins al 3 %, i va obrir la porta a continuar baixant el 2025 davant el creixement europeu feble.
- Era la quarta baixada de l’any, després de les de juny, setembre i octubre; l’Euríbor tancava l’any molt per sota dels màxims del 2023.
- Al tancament de l’any convé repassar pressupost, deute i liquiditat, sense donar per segures les baixades del 2025.
El 12 de desembre del 2024, el Banc Central Europeu va tornar a baixar els tipus d’interès un quart de punt, fins al 3 %, i va obrir la porta a continuar baixant el 2025 davant el creixement europeu feble. Era la quarta baixada de l’any, després de les de juny, setembre i octubre, i completava un recorregut que havia tornat els diners a un cost notablement menor que el dels màxims del 2023. L’Euríbor, referència de bona part de les hipoteques, reflectia aquest moviment amb retard però amb claredat.
Per a la llar mitjana i per a l’empresa mitjana, un any de baixades no es tradueix en un canvi espectacular d’un dia per l’altre, sinó en un alleujament gradual que es percep en les revisions d’hipoteques, en les renovacions de préstecs i en la rendibilitat dels dipòsits. El tancament d’any és el millor moment per fer balanç i planificar amb calma el que ve.
Què va decidir el BCE
El BCE va deixar oberta la possibilitat de noves baixades el 2025, i això importa tant com la baixada mateixa. Obrir la porta no és comprometre’s: vol dir que no descarta noves baixades si les dades les justifiquen, sense fixar un calendari. És una manera de mantenir les mans lliures davant un entorn canviant. Els bancs centrals prefereixen decidir reunió a reunió, a la vista de les dades més recents.
En conjunt, al llarg de l’any, el banc central havia reduït de manera apreciable el preu oficial dels diners en pocs mesos, al fil d’una inflació més controlada i d’una activitat més feble del desitjable. El missatge de fons era que la prioritat es desplaçava de combatre la inflació a sostenir el creixement.
Oxigen per a les famílies
Un any de baixades tornava una mica d’oxigen a famílies i empreses. L’Euríbor tancava l’any molt per sota dels màxims del 2023, i les quotes de les hipoteques variables i d’altres préstecs es van moderant a mesura que arribaven les revisions. Per a qui tenia un deute a tipus variable, aquest alleujament era perceptible en el pressupost mensual. A moltes llars, aquesta diferència es nota en la capacitat d’estalvi o d’afrontar altres despeses.
L’alleujament, tanmateix, no és uniforme. Depèn de la data de revisió de cada préstec i del diferencial que es pagui, i no arriba als qui tenen tipus fix fins que renegociïn. I per als qui tenen estalvis, l’altra cara de les baixades és una rendibilitat menor en dipòsits i comptes. Un mateix fet té efectes diferents segons la posició de cadascú. Convé, per això, evitar generalitzacions i mirar la pròpia situació.
Què convé revisar
Al tancament de l’any és un bon moment per repassar el pressupost familiar i empresarial, les condicions del deute i el destí de la liquiditat. Convé fer-ho sense donar per segures les baixades del 2025, que dependrien de com evolucionessin la inflació i el creixement. Planificar amb els tipus actuals, i tractar qualsevol baixada futura com un marge addicional, és l’opció més prudent.
Una revisió de final d’any útil inclou comparar el previst amb el que ha passat, anotar els venciments de l’any següent i decidir quina part de la liquiditat és reserva, quina part té un destí previst i quina part podria tenir un altre ús. Fer-ho amb un assessor ajuda a no deixar-se endur ni per l’optimisme ni pel pessimisme, i a començar l’any amb un pla clar. I no oblidar que un bon tancament inclou també la documentació fiscal i comptable de l’exercici.
Tancar l’any amb els números clars ajuda a començar el següent amb marge.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
