Paquet fiscal: mínim global i banca

El 21 de novembre del 2024, el Congrés va aprovar un paquet fiscal que transposava l’impost mínim global del 15 % per a grans grups, convertia en tribut el gravamen a la banca i apujava la tributació de les rendes de l’estalvi més altes. Són mesures de naturalesa diferent, que afecten perfils molt diferents, però que comparteixen un mateix missatge: la fiscalitat del 2025 no serà igual que la del 2024 per a alguns contribuents. Conèixer-ho amb antelació permet planificar en lloc de reaccionar.

Aquesta nota és informació general i no substitueix l’assessorament fiscal personalitzat. El seu objectiu és explicar en què consisteix cada mesura, a qui s’adreça i quines preguntes convé fer-se. Els detalls concrets, com llindars, terminis i tractaments específics, depenen del text final de la norma i de cada situació, i s’han de comprovar amb un professional abans de prendre decisions. Una norma fiscal pot patir modificacions, aclariments i desenvolupaments posteriors que canviïn la lectura inicial.

Què inclou el paquet

La peça més tècnica del paquet és l’impost mínim global, que es transposava a la normativa espanyola. Transposar significa incorporar a la legislació nacional allò que s’ha acordat a escala internacional o europea. És un tràmit necessari perquè el que s’ha pactat en l’àmbit internacional sigui exigible al país.

Cadascuna d’aquestes mesures té un destinatari diferent. L’impost mínim global s’adreça als grans grups multinacionals; el gravamen a la banca, a les entitats financeres; i l’augment de la tributació de l’estalvi, a qui obté rendes elevades d’interessos, dividends o guanys patrimonials. Per a la majoria de pimes i de famílies, l’efecte directe serà limitat, però convé comprovar-ho. Una pime que no pertanyi a un gran grup difícilment es veurà afectada per l’impost mínim global.

Què canvia per als grups empresarials

L’impost mínim global busca que els grans grups tributin almenys un tipus mínim a cada país on operen. La seva finalitat és reduir els incentius a traslladar beneficis a territoris de baixa tributació, i s’ha acordat a escala internacional perquè no hi hagi competència a la baixa entre països. Els grups empresarials han de revisar com s’aplica a la seva estructura.

A la pràctica, suposa noves obligacions d’informació i de càlcul, que requereixen dades de les diferents societats del grup i una coordinació entre departaments i assessors. Les empreses que formin part d’un grup gran, encara que siguin petites en si mateixes, haurien de preguntar a la seva matriu o als seus assessors si les afecta i quina informació se’ls demanarà. Anticipar aquesta informació evita tensions en els tancaments comptables.

Què canvia per a les famílies

Per a famílies amb grans patrimonis financers, la fiscalitat del 2025 canviava per la pujada que afecta les rendes de l’estalvi més altes. Planificar dividends i plusvàlues amb antelació continuava sent clau, i convé fer-ho amb un assessor fiscal que conegui els detalls de la norma. Els efectes depenen del volum i del tipus de rendes de cada contribuent. Per això no n’hi ha prou amb el que es llegeix a la premsa: cal aplicar-ho als números propis.

Convé revisar quines rendes es preveu obtenir, en quin moment i a través de quins instruments, i valorar amb l’assessor si hi ha alternatives legítimes de planificació. L’objectiu no és eludir impostos, sinó evitar pagar més del degut per manca de previsió. Ordenar la informació i els calendaris a començaments d’any permet decidir amb més marge que fer-ho al desembre. Qui espera a l’últim moment té menys opcions i menys temps per contrastar alternatives.

En fiscalitat, anticipar-se sol costar menys que reaccionar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.