Trump guanya les eleccions

El 5 de novembre del 2024, Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units. Les borses nord-americanes, el dòlar i bitcoin van pujar amb força els dies següents, i el 7 de novembre la Reserva Federal va tornar a baixar els tipus d’interès. Unes eleccions als Estats Units mai no són un assumpte només nord-americà: els seus resultats influeixen en els mercats, el comerç i les divises de tot el món. Per això la reacció dels mercats es mesura en hores, no en setmanes.

Aquesta nota no valora l’elecció ni els candidats. El seu propòsit és entendre com van reaccionar els mercats, quines expectatives es descomptaven i quines conseqüències pràctiques podia tenir la nova etapa per a les empreses europees i espanyoles, en particular les que venen o compren als Estats Units o depenen de cadenes de subministrament internacionals.

La reacció dels mercats

Aquesta reacció té la seva lògica. Els mercats incorporen amb rapidesa la informació disponible, i un resultat electoral clarifica un escenari que fins aleshores era incert: encara que no sigui l’esperat per tothom, redueix la incertesa sobre qui governarà. Aquesta reducció de la incertesa explica en part la reacció positiva dels mercats.

La pujada simultània de la borsa, del dòlar i de bitcoin no és un fet casual. Respon a l’expectativa que determinades polítiques, com uns impostos més baixos o una regulació més lleugera, afavoreixin l’activitat i la gana pel risc. Però aquesta expectativa es basa en el que el nou govern ha dit que vol fer, no en el que finalment farà. Les polítiques reals depenen de la tramitació, dels equilibris interns i de la reacció d’altres països.

El que s’anticipava

S’anticipaven aranzels, menys regulació i un gir favorable als criptoactius. Els mercats reflecteixen expectatives, i aquestes poden canviar quan les promeses de campanya es converteixen en mesures concretes, o no es converteixen. L’experiència ensenya que la distància entre l’anunciat i l’aprovat pot ser considerable, i que els terminis, els límits legals i les negociacions modifiquen el resultat final.

Un aranzel és un impost a les importacions que encareix el producte estranger; una menor regulació pot reduir costos per a algunes empreses i augmentar riscos per a unes altres; un gir favorable als criptoactius pot canviar el marc en què operen inversors i empreses del sector. Cadascuna d’aquestes qüestions afecta empreses diferents, i convé saber quines són rellevants per a la pròpia. La clau és no tractar totes les notícies per igual, sinó distingir les que afecten el negoci de les que no.

El risc per als exportadors

Per a les empreses exportadores europees, l’amenaça comercial passava a ser el principal risc del 2025. Convé calcular quanta part de la facturació depèn del mercat nord-americà, quin marge aguantaria un aranzel i quines alternatives de mercat existeixen. És un exercici d’escenaris que no exigeix endevinar el que passarà, sinó saber com es veuria el negoci en cada cas. Una dependència alta d’un sol mercat fa que qualsevol canvi de regles es converteixi en un assumpte de supervivència.

Entre les preguntes útils hi ha qui assumiria un possible aranzel, l’exportador o el comprador; si els contractes permeten renegociar preus; si hi ha capacitat de redirigir vendes a altres mercats; i què passaria amb els terminis i amb la tresoreria. Un assessor pot ajudar a construir aquests escenaris i a decidir per endavant quines mesures prendre en cada cas. Com més aviat es facin aquests números, més marge hi haurà per reaccionar amb ordre.

Preparar-se per a diversos escenaris és més prudent que apostar per un.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.